EXECUCIÓ POLÍTICA PER VIA JUDICIAL

Final de l’acte, cauen les màscares, es desvetlla la trama i aquí encara no som capaços de preveure el final de l’obra. La via autonomista és morta, al federalisme li manquen federalistes i el nacionalisme integrista espanyol està en auge. Els dos grans partits de l’estat espanyol, PP i PSOE, que representen més del 80% dels electors, convergeixen en una idea d’estat purament jacobí i centralista. És cert que encara no són prou valents per afrontar-ho públicament a través del debat polític, però per això ja tenen al seu servei un dels pitjors sistemes judicials del món occidental.

Alguns parlen de la judicialització de la vida política, jo els dic que és execució política per via judicial. Associant constitució amb democràcia, ens hem convertit en esclaus dels positivisme normatiu, incapaços de discernir sobre la moralitat de les normes, sobre la injustícia de la justícia. El sistema democràtic espanyol no parteix d’una revolució, sinó d’una dictadura. La importància de l’imperi de la llei avui és l’equivalent als aixecaments militars d’ahir. La sentència del Tribunal Constitucional va ser el punt d’inflexió, 4 anys d’espera només podien respondre al tacticisme, a l’estratègia preparada. Ara és la Defensora del Poble (espanyol) qui posarà contra les cordes el principal mecanisme de supervivència del català: la immersió lingüística. Al mateix temps que coneixem la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que no reconeix el català com a idioma preferent ni la L’ajuntament de Barcelona ni la Diputació de Lleida davant els recursos que es van interposar als seus respectius reglaments.

Tot això ens està passant per haver tingut un govern impassible, que només s’ha preocupat de defensar-se a ell i ha oblidat defensar el país. Un govern que ha estat còmplice d’aquest ultratge i a qui el seu afany per seguir governant els ha impedit adoptar posicionaments que preservessin la nostra dignitat nacional. Ara toca algú que ens faci recuperar el nostre orgull com a poble a través d’un projecte de país. No és l’hora d’exaltats, oportunistes i indignes. Els estirabots quan van maldades de debò no serveixen per a res; llavors només la feina val. Ara és el moment per una gran majoria social que ens tregui de la precària situació econòmica i ens porti cap al Dret a Decidir. Ens cal unitat, fortalesa i cohesió. En aquesta ocasió, per emprenyats que estiguin, no converteixin el seu vot en un estirabot, ells saben que dividits i fraccionats tenen molt temps per seguir conxorxant la seva estratègia anticatalana.