11 de març, 2010

DESAPAREGUTS ABANS DEL COMBAT

El Tripartit es pot vanagloriar d’haver aconseguit reinventar, durant els seus anys de govern, els mecanismes de responsabilitat democràtica d’un executiu. La dada és ben clara: amb quasi tantes tempestes polítiques com dies té l’any, ni una sola dimissió. De fet, fins i tot han evolucionat aquest plantejament, i en la seva particular quadratura del cercle han pretès mostrar l’Oposició com a responsable de tots els mals del món. A Convergència durant aquesta legislatura se’ns ha acusat de deslleials, electoralistes, radicals... i la més recent: sembla que també causem els fenòmens meteorològics.

Montilla va arribar amb la covardia pròpia de la traïdoria conspirada. Executor de la venjança de Zapatero a Maragall pel tràngol de l’Estatut. L’apòstol venia a donar un missatge d’estabilitat amb els governs d’esquerra, però com su presidente, basa la seva existència en la ignorància de la realitat. Ells pensen que a qui no governa no se’l pot acusar de res, però la pròpia impassibilitat ja va en contra de tots els principis d’un bon govern. El bords intents de governar que han fet han acabat amb fracassos estrepitosos o el que és pitjor: com a lloses legislatives indignes i ultratjants pel país que haurem de portar a l’esquena durant anys.

L’últim d’aquests despropòsits és la Llei de Consultes (no es deixin enlluernar pel nom). Aprovada pel Tripartit (PSOE-ERC-ICV) amb el rebuig de la resta d’oposició. Pretén desenvolupar l’article 122 de l’Estatut, que atorga a la Generalitat la potestat de convocar consultes. El problema de tot plegat és que amb el desenvolupament legislatiu que n’ha fet el Tripartit es necessitarà sempre l’autorització Madrid per poder convocar res. Aquest nyap que ens l’han venut com a projecte estrella d’ERC (igual que les Vegueries), no oblidem que gaudeix dels vistiplau de Montilla i per tant del PSOE que s’han pronunciat absolutament en contra de les consultes independentistes. Els socialistes no votarien a favor de quelcom que ens pogués portar al nostre dret a decidir algun dia.

Tot plegat, més renuncies vestides de falsa ambició per intentar maquillar al final de la legislatura una acció de govern que ha estat inexistent.

4 comentaris:

Dessmond ha dit...

Aquests fa dies que han esgotat tota la munició política que eren capaços de produïr. Ara només els resta vendre fum i esperar que la gent sigui tan imbècil com la suposen.
En fi, que a tothom li arriba el seu Sant Martí.

Josep (sl) ha dit...

El tripartit ha esgotat tota justificació de la seva existència. Per molt que des del Govern afirmin que tenen un problema de "comunicació" de l'acció de Govern.

El problema no és de comunicació tenint tants mitjans al darrera i alguns controlats a l'estil Pravda o Granma. El problema rau en no poder comunicar el que no existeix.

De fet hi ha una bossa de votant indignat que pot ser determinant aquestes eleccions si captes el seu vot.

Joan Güell i Serra ha dit...

Tot plegat és un despropòsit. Tan debò només tinguessin un problema comunicatiu; perquè almenys les coses es seguirien fent.
Qui no comprèn ara la desafecció de la ciutadania? Està molt clar que aquests senyors no estan disposats a renunciar ni al seu seu oficial, ni al poder havent vist i (fins i tot membres del mateix govern) reconegut que la seva fórmula de govern estava esgotada...
Sí que els temps ho pot arreglar tot, però cada dia que passa, la situació és menys reversible.

Gràcies a tots dos per comentar!

Josep (sl) ha dit...

El sarcasme arriba a límits insospitats. Ahir vaig llegir al diari que interior havia suspès de feina i sou al cap del Mossos de Figueres per no ser al seu lloc durant la nevada.