07 de gener, 2010

PRELUDI

Llàstima que les locomotores de tren ja no vagin amb carbó. El Tripartit, d’aquesta manera, la nit de reis, hagués resolt el greu problema del traspàs de rodalies: finançament per la millora del servei. Com sempre serem els catalans els que ens tocarà rascar-nos la butxaca per compensar la dèficit d’inversió de l’estat durant aquests últims anys. Imaginin per un moment l’Estatut com un nadó, el poble català com a progenitor i el govern com una espècie de babysitter amb contracte de 4 anys prorrogable. Que els semblaria que la cuidadora o institutriu del seu fill li mutilés les mans i els braços de per vida abans de caminar? Doncs això mateix és el que està fent el Tripartit amb l’Estatut. Podem recordar si volen una altra “gran victòria”(perquè a més són prou barruts per anunciar-ho així) del nostre govern: l’acord de finançament. Un sainet inacabable per acabar acceptant 3500M euros.

Saben quants dels 40 traspassos que Saura es marcava l’any 2007 dels 235 pendents s’han dut a terme? Tan sols 4 i ja hem vist de quina forma. Per tan, que molts catalans considerin mort l’Estatut després de 3 anys de la seva aplicació no es deu tan sols al Tribunal Constitucional, sinó que el nostre propi govern, com ha quedat demostrat, n’és també en gran part responsable. Un altre exemple sortit del forn, també a l’estil Jack l’esbudellador, és l’ajornament de la llei de vegueries per la falta de consens dins el propi govern.

Malgrat tot, es torna a palpar en l’ambient aquest clima de preludi de sentència que ja hem viscut infructuosament amb anterioritat, i que podria per fi acabar amb els dos grans responsables de la mort prematura de l’Estatut: El Tribunal Constitucional i el Tripartit. Cert és que hi ha indicis: el missatge del rei per Nadal demanant consens als partits en grans temes d’estat, el to electoralista i partidista del missatge de cap d’any de Montilla, filtracions a la premsa... Un aiguabarreig d’obertura de campanya electoral i de sentència que queda per veure quines conseqüències pot tenir. Veurem què passa.