SERÀ EL 2010?

Probablement la millor notícia que ens deixa el 2009 és que ja s’acaba.  El pas del temps és l’esperança de canvi, però també la constatació de la nostra persistència. És encoratjador saber que els nostres millors desitjos pel nou any són possibles sempre hi quan prenguem consciència que només nosaltres podem esdevenir materialitzadors dels nostres propis somnis. Tendim a menystenir la nostra força com a individus i com a col·lectiu, esperant estèrilment que per art de màgia tot canviï. El cert és que l’actual fanguer en que vivim  requereix gestes equiparables a les grans revolucions de la història. Cal la contribució de tots; un concepte de contribució que dista enormement del que entén el govern. Contribució no són taxes ni tributs en època de penúria, sinó iniciativa, voluntat de prosperar i ambició nacional. Això és el que cal fomentar.  Fins ara ningú s’ha qüestionat mai del compromís social de la pròpia societat, potser per considerar-lo inherentment obvi. El més lamentable és que independentment de la seva actual existència, ningú s’hagi ni tan sols plantejat canalitzar-lo ni per la pròpia millora d’aquesta societat. Les institucions de govern s’han allunyat tant de la seva funcionalitat original que la pròpia societat no és que desconegui ja el propi funcionament d’aquestes, sinó que la majoria en desconeix completament els propis mecanismes electorals. El desgovern socialista  que ens regeix és el reflex més fidel a la repugnant impassibilitat  amb la que poc a poc ens hem vist condemnats  a assumir les tragèdies. Cal que recuperem la propietat de les nostres passes.  Des d’una òptica excessivament liberal podríem afirmar per resumir la nostra situació que som els únics éssers vius que amb el mecanisme de la subvenció hem superat la selecció natural, i l’autocomplaença a la que ens han induït durant tant de temps, i ens ha cegat i acomodat, es rebel·la ara com una malaltia profunda de la nostra societat.

És per això que és necessari apostar per un model de govern i de país que recuperi valors com l’excel·lència, l’esforç, la capacitat de sacrifici, l’ambició... I és que si mai ens hem diferenciat en alguna cosa dels espanyols és per mostrar-nos insaciables de millora, sense parar a recrear-nos mai en la falsa idea d’un estatus diferencial per la “grandesa” d’un passat imperial. Ara ja no només compten els arguments històrics, també la viabilitat econòmica, la supervivència.  Que al 2010 és compleixi el desig de prosperar, passa necessàriament per les nostres mans.

Feliç any nou.