Sembrada ja l’ombra de la sospita és sovint difícil sinó estèril desmentir. Dimarts ens despertàvem commocionats i enfadats a conseqüència d ‘aquesta nova garzonada. Commocionats perquè crèiem que a Catalunya era impossible que s’estengués la plaga de corrupció que assota la política espanyola. Enfadats perquè després de l’afer Millet, aquest nou clatellot costava molt assimilar-lo.
Feia escassament dues setmanes que els socialistes intoxicaven el panorama informatiu llençant falsedats amb mala fe sobre els convenis entre la Trias Fargas i l’Orfeó Català amb la única finalitat de desprestigiar Convergència. Primer que aquests convenis són totalment legals i es van subscriure en virtut de la promoció de la cultura i la música. 7 convenis, 630.000€ en 10 anys. Ni el 4% del seu pressupost. I aquests diners, rebuts a través de mecanismes bancaris i no en diner negre com s’ha especulat, van servir per entre d’altres coses: homenatges a Jacint Verdaguer, Salvador Espriu, Pau Casals, recitals de poesia, concerts de Nadal i de primavera, sessions de Jazz i un llarg etcètera d’activitats dutes a terme gràcies a aquests diners. De totes formes, sensibles amb la situació de l’Orfeó, ajudarem amb el que puguem i si convé tornar-los, ens estrenyerem el cinturó i molt possiblement també ho fem.
El PSC qüestionava la moralitat de subscriure aquests convenis. Un PSC a qui la Caixa, l’any que entra al govern li condona un deute de 7,15 milions d’euros! O que dels 950.000 euros d’ingressos de la fundació Rafael Campalans (PSC) l’any 2008, 750.000 provinguessin de subvencions oficials! O el conveni amb la Caixa Catalunya de Narcís Serra en virtut del qual aquest li donava 50.000€ la mateixa fundació Campalans. O que no és immoral que del 10% del informes totals que s’han auditat fins ara s’hagi conclós que s’han malgastat 729.000 euros amb informes inútils?
El PSC està electoralment mort i generar un clima de desafecció és la millor estratègia que tenen. Esquitxen a tothom i posen a tots els polítics al mateix sac. Evitant així que la gent que tenia ganes d’anar a votar per treure aquesta lacra del govern es plantegi ni tan sols sentir a parlar de política. Senyors, respectem els mecanismes de l’Estat de Dret, la presumpció d’innocència. El Sr. Zaragoza s’ha afanyat a tallar els caps dels implicats abans fins i tot que se’ls imputés formalment. Segurament sap més coses. El que jo sé és que hi ha terrenys dins el marc de l’operació Pretòria que es van vendre sota l’alcaldia de la Sra. Manuela de Madre, predecessora de Bartomeu Muñoz. Que el seu marit Antoni Fogué, actual alcalde accidental de Sta. Coloma és el president de la Diputació de Barcelona, que el Sr. Muñoz n’és el vicepresident i que la presidenta de l’àrea d’urbanisme de la Diputació és la Sra. Anna Hernàndez , esposa del MH Montilla. Ah, i per cert, el Sr. Muñoz fins l’any passat va pertànyer a la comissió de control financer del PSOE. Respecte els Srs. Prenafeta i Alavedra. El primer fa 20 anys que va deixar la política i el segon vora 13 anys. Si han fet alguna cosa, ho han fet títol personal: sense càrrec ni responsabilitats públiques. Pels anys de servei al país es mereixen poder explicar-se. Exigim que el procés judicial arribi al fons de la qüestió i fins llavors respectem la presumpció d’innocència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada