GEOMETRIA VARIABLE

El macabre concepte de moda d’aquesta IX legislatura; consisteix en pactar si cal amb el diable amb l’únic fi de mantenir un executiu en minoria que des del primer dia va vertebrar la seva política en el “qui dia passa, any empeny”. S’és plenament conscient d’un bon principi que iniciar cap mena de projecte ambiciós que evolucioni la societat és completament impossible por dues raons: una, la falta de consens. La segona, la voluntat de no desgastar-se electoralment. Això d’entrada ja demostra una covardia inusitada i menyspreable del PSOE. Per tant el rescabalament de suport parlamentari és cerca exclusivament en els tràmits d’obligat compliment com el que avui ens ocupa (Pressupostos Generals de l’Estat). Així és que per dur a terme aquesta estratègia de pura ostentació de poder pel simple fet d’ostentar-lo sense ànim de fer-lo servir requereix sine qua non l’anul·lació per complet de l’altre gran partit de l’oposició. Per aconseguir-ho: utilitzar tots els mecanismes que ofereix ser el titular de l’executiu, eminentment la fiscalia per abocar cubells i més cubells de merda sembrant la sospita prescindint de l’evidència i del principi de presumpció d’innocència. És necessari també perquè la recepta funcioni tenir mitjans de comunicació que no tinguin remordiments en difondre la línia més dogmàtica de pensament del partit i que alhora siguin molt receptius quan rebin filtracions “anònimes” de sumaris.

Parlem de geometria. La distància més curta entre dos punts és una línia recta. En el cas dels pressupostos, el segon punt, està conformat pel PNB. En aquesta ocasió els hi ha tocat a ells abaixar-se els pantalons. Hi ha dos factors clau que han impulsat de manera determinant la “lliure” decisió dels nacionalistes bascos a donar el suport parlamentari necessari als socialistes per aprovar els pressupostos a la cambra baixa. D’una banda, si es pensaven que socialistes i populars ja no podien fer res més per eradicar els nacionalistes de la política basca, anaven equivocats. Resulta que PP i PSOE sumen suficients vots per usurpar, quan ho considerin oportú, la Diputació d’Àlaba, actualment en mans del PNB. És a dir, que els tenen lligats per tota la legislatura sinó volen perdre la institució més gran que avui en dia governen. No obstant, aquests han de poder justificar davant els seus electors el seu posicionament, i han aprofitat l’avinentesa per fer aprovar el que han anomenat “blindatge de les normes forals econòmiques”_ garanteixen el concert econòmic dotant de rang de llei la normes de les diputacions forals, fent el Tribunal Constitucional el controlador legislatiu i no la justícia ordinària_.

Per tant, els pressupostos quedaran aprovats. Sense buscar més consens que el resultat de la suma, prescindint de l’opinió de la Comissió Europea, agents socials i la pròpia ciutadania. Molts es preguntaran si la resta d’oposició vota que no pel simple fet de pertorbar l’incompetent més gran de l’estat, Zapatero. La resposta: pujada d’impostos equivalents a l’1% del PIB, eliminació de la deducció dels 400€ (en cas que els cobressin perquè jo...), en una any pèrdua d’1’7M de treballadors i cap mesura per corregir-ho (de fet la formació d’aturats es contempla en 94M d’euros menys que el 2009) i sobretot perquè els pressupostos són absolutament denigrants per la dignitat de Catalunya. Disminució de la inversió en un 5’4%, (635M€ menys). Total que des de l’any 2007 i en virtut del que estableix la Disposició Addicional 3a de l’Estatut aquests lladres ja ens deuen més 2500 milions d’euros.