La ideologia obsoleta, caduca i rància del socialisme ens està portant a un camí de repressió, de restricció de llibertats col·lectives i individuals. S’aferra a un populisme obscè i insultant que segueix recorrent al tòpic del proletariat amb una peculiar adaptació als nostres temps, intentant aglutinar a les seves files la mentida de la classe mitjana. És la política de la subvenció, però també la dels impostos abusius. Propugna la igualtat amb una fal·làcia de ministeri amb pressupost de 30M d’euros, però és el primer en promoure la discriminació, positiva si volen, però discriminació en estat pur que dinamita el dret a la mateixa oportunitat i es carrega els valors de l’excel·lència, l’esforç i la perseverança tan necessaris en qualsevol societat que es vulgui valdre per ella mateixa.
El socialisme és un dels mals del món i a l’Europa Occidental, amb una cultura democràtica més madura que la nostra, ja se n’han adonat i els partits socialistes varis del vell continent estan sent desmembrats elecció rere elecció farts de la cantarella paternalista que propugnen i que es basa tot sovint en promoure absurditats mentre els temes importants són incapaços d’abordar-los. Cert és que a l’estat juguem amb el handicap que la dreta espanyola és quasi repulsiva i que no ha sabut posar-se a l’alçada dels moviments liberals europeus, centrant el seu discurs en una unitat pàtria d’una Espanya que fa aigües per tot arreu.
L’estat de dret interpretat pels socialistes està prenent un caire d’estat policial en el sentit administratiu, no limitant-se a intervenir en casos d’excepcional anormalitat sinó pretenent regular el nostre dia a dia fins a extrems deplorables. El socialisme i les seves mesures (tan cares com inútils) vol entrar a les nostres cases, el temple de la nostra llibertat. Plantegem-nos si els controls de velocitat a les nostres carreteres tenen una finalitat de preventiva o purament recaptatòria. Passa el mateix amb el tabac: l’estat recapta més de 1222 milions d’euros, que es diu de pressa, amb impostos sobre el tabac. Servidor és fumador, i mentre escriu aquestes 4 línies li agrada fumar-se 2 o fins i tot 3 cigarretes. A partir de l’octubre pretenen que tots els fumadors haguem de fumar al carrer o en l’intimitat de la nostra llar. Si els hi agrada la xoriço i la botifarra preparin-se perquè falta poc perquè també la prohibeixin, no fos cas que la sanitat pública fes fallida econòmica per culpa de l’estratosfèrica taxa de gent amb colesterol. 15’88% d’atur a Catalunya i ells preocupant-se d’on es pot i no es pot fumar. Quin país!
1 comentari:
ets tas fet tot un liberal.
Publica un comentari a l'entrada