La maquinària del ministeri encobert de propaganda dels socialistes treu fum. Han fet valdre les subvencions i la premsa alineada ha respost amb un firmes igual que els agents socials i les seves direccions polititzades i com no el mitjans de comunicació públics que perden pistonada al nostre país a un ritme trepidant fruit del poc crèdit que mereixen per part d’una ciutadania que tard o d’hora sempre s’acaba adonant de la mentida.
Després de marejar la perdiu durant tres anys, Castells es reuneix amb Salgado i tanca l’acord. Esquerra tenia dues opcions: rebel·lar-se o claudicar. Finalment segueix amb la dinàmica de submissió que comporta d’una banda continuar amb el Tripartit i de l’altra la definició d’una estratègia necessària pensant en els comicis parlamentaris de
Però anem als números i podrem valorar objectivament “l’èxit” d’aquest acord. Una de les raons cabdals per les que es va fer el nou Estatut era en bona part per resoldre la qüestió del finançament i intentar pal·liar els efectes del dèficit fiscal contemplat en quasi 17.000 milions l’any 2005. Per tant, la finalitat màxima era acabar amb l’espoli al que estem sotmesos sota el nom de la solidaritat interterritorial.
5630M euros, aquesta es la xifra que es desprenia del que preveia l’Estatut: el 50% de l’IRPF, el 50% de l’IVA més el 58% dels impostos especials. Òbviament que s’augmenta la xifra respecte l’anterior model. M’imagino que ningú es pensava que s’anava a negociar una xifra inferior a la que percebíem. Val a dir, tanmateix, que del 2001 al 2009, amb l’anterior acord els recursos de
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada