COVARDIA INSTITUCIONAL

Previsiblement, per la falta de reacció del govern, seguim immersos en un procés de recessió de l’economia brutal tal i com indica la nova caiguda de l’índex de preus al consum harmonitzat (IPCA) situant-se la seva taxa interanual al -1’4% sense comptabilitzar la xifra monstruosa de 4.137.500 parats que oculta matisacions esperpèntiques com el 30% d’atur juvenil. El govern segueix negant la deflació (també negava la crisi) i el futur que s’espera no és gens esperançador. Mentrestant l’acció de govern del PSOE s’està caracteritzant per un covardia inusitada i menyspreable per la seva irresponsabilitat, consistent únicament en procurar mantenir l’electorat content a través de promeses i afirmacions habitualment falses revestides de la solemnitat que la premsa alineada els atorga. No els hi tremola el pols a l’hora de criminalitzar el món empresarial oferint una imatge diabòlica de l’empresari calumniant i injuriant  el president de la Patronal amb lemes marxistes marcits i que tufegen. No s’adonen que l’únic que ens pot treure d’aquest forat és l’iniciativa empresarial; i aquesta s’ha de fomentar, no vilipendiar per aconseguir l’empatia dels 4 milions de parats que ells han col·locat allí.

El mateix passa amb el govern català, és un govern dèbil i submís que es manté per la necessitat dels seus dirigents de perpetuar una fórmula amb la única i exclusiva pretensió d’evitar un veritable govern nacionalista. La pròpia abominació democràtica del Tristpartit ha devorat els seus progenitors. Saura renuncia a la reelecció i a Carod, l’han fet renunciar. Cap dels dos veu ara mateix revestida la seva suposada autoritat dins els seus propis partits, la qual cosa no s’entén i fa sospitar sobre la motivació que els impulsa a continuar al govern. Quedi constància que ambdós no han descartat que si Montilla els crida per formar part del següent govern, encara que no encapçalin la llista, no rebutjaran el privilegi de ser novament Honorables.

I Puigcercós i Herrera esperen el seu torn en vista de lo lucratiu que suposa estar a l’executiu. Però el problema senyors no rau tant en el nom visible sinó en el camí que les dues formacions han decidit emprendre. Hagi qui  hi hagi a Iniciativa seguirà sent el partit que prohibeix circular els tractors al cap de setmana, que fa encintar les esquelles de les vaques al Pirineu, que prohibeix la sega al migdia sense saber que el gra per desprendre’s de l’espiga, amb l’actual maquinària de recol·lecció, necessita unes hores de sol per desfer-se de la humitat de la nit. Ecompamplinisme pijoprogre que està posant en perill el modus vivendi tradicional d’aquest país. Sobre ERC, sobren les paraules, mentre segueixin donant suport a un president de Catalunya que aquesta mateixa setmana s’ha plantat a Madrid i ha etzibat sense complexes  que  “Catalunya vol estar i seguir a Espanya”no hi ha res a parlar.