LA PESTA ROJA

Aquest és el nom de la plaga socialista que està precipitant Catalunya a una misèria i mediocritat antològiques. Menteixen amb impunitat, espolien i malbaraten la riquesa de la nostra nació per donar-la altres regions mandroses a canvi del seu vot fidel. S’autoproclamen progressistes però l’únic que progressa són les seves butxaques i les dels gossos submisos que han venut la seva moral per poder o per una concessió o una subvenció. Són terroristes; utilitzen el terror basat en la paraula ( també en la violència en èpoques passades, però van acabar a la presó) per exercir pressió. Amenacen que torna la dreta espanyola i en això es basen i d’això viuen. Es guanyen el seu jornal a través de la nostra por. Fins quan?

L’últim despropòsit l’ha protagonitzat la barruda de la ministra Salgado, la dels brots verds que es marceixen després de les eleccions, deixant entreveure que no és imperatiu que Catalunya subscrigui l’acord de finançament per tirar-lo endavant. Aquesta senyora encara es pensa que les nostres demandes són un caprici. No comprèn que la necessitat vital del nostre país d’un finançament millor no és per fer la guitza a l’estat espanyol, sinó no diria burrades d’aquest calibre. A més totes aquestes declaracions han vingut propiciades per la queixa del President d’Andalusia després d’escoltar Zapatero dient que Catalunya tindria el millor finançament de la història; fet que li va semblar paradoxal en prometre-li el mateix a ell. Però el més greu ho tenim a casa, perquè ara que ja podem veure la paret contra la qual en hi deixarem el morros ben ajupits, el president “ai-que-m’entrabanco.amb-els-pronoms-febles” o “sense-telepromter-ni-xuleta-no-sé-parlar-català” Montilla, davant l’oportunitat que li oferia Mas de fer front comú en matèria de finançament contra el PSOE ha dit literalment: "Prefereixo comptar amb els meus amics tot i que de vegades em barallo amb ells, segurament més vegades de les que m'agradaria". Més clar que l’aigua, el president del nostre país prefereix comptar amb l’estima del seus amics del PSOE que procurar per els interessos de tots nosaltres.

D’aquest cau de guilles només hi ha una sortida, la independència. Anem-nos conscienciant i mentalitzant que aquí l’únic que hi fem és nosa, sobretot ara que ens han exprimit bé i que exigim que ens tornin el que és nostre. Preparem el terreny a nivell internacional, estudiem la viabilitat econòmica del nostre país i deixem-nos de romanços. No en cal cap de referèndum, ni llei; ells porten un any incomplint-la amb l’acord pel finançament. Esmolem ben bé les eines que l’’altre juny no tan sol ha arribat sinó que estem a punt d’entrar al juliol.