CONSUMIDORS DE DEMOCRÀCIA

Sovint no som capaços d’adonar-nos del que suposa tenir la possibilitat de votar. No passaria el mateix si ens ho impedissin, si obstaculitzessin aquest dret que considerem inherent a la persona però que amb facilitat oblidem la sang que ha costat i que està costant encara en alguns indrets del món. I és que l’autocomplaença democràtica en la que hem caigut en temps de pau, descobrint tots i cadascun dels sentits de la paraula llibertat, ens ha fet perdre els valors i principis que en un temps de veritable foscors ens van fer tirar endavant. I així en aquest buit de valors i de desarrelament moral, la democràcia paradoxalment pot morir per desafecció. La campanya electoral escenifica la lluita pel poder en essència i inevitablement és imprescindible que t’acompanyi una causa per la que valgui la pena lluitar. Si no és així, novament l’autocomplaença de mantenir el poder pel simple fet de mantenir-lo, comporta desafecció i mort democràtica.

El cas de la candidatura socialista és un exemple perfecte de menyspreu intel·lectual a la ciutadania. Començant per la pròpia candidata, que s’hauria d’avergonyir de voler representar Catalunya i permetre alhora que la inefable i indesitjada Magdalena Álvarez, la dels esvorancs, ocupi un lloc preeminent a la llista per sobre de la candidata del PSC. I si no se’n parla més és perquè ja s’han assegurat que amb l’actual normativa electoral espanyola puguin elaborar paperetes diferents amb diferents logotips i candidats a cada territori. Però no oblidem que la circumscripció electoral és única estatal, i per tant, qui el 7 de juny voti PSC estarà assegurant per damunt de tot que la “Maleni” entri al Parlament Europeu. Però és que la campanya socialista, a més a més, és un cúmul de despropòsits. La seva candidata ven la seva pròpia candidatura i la redueix a un condicional: “Si tu no hi vas, ells tornen”. On són les propostes?, Què pretén fer?. La seva resposta, vídeos de l’Aznar i en Bush responsabilitzant-los de la crisi. Curiós tenint en compte que fa uns mesos quan tot el món ja actuava aquí teníem un govern que negava la crisi. També han tingut temps per fer fulletons amb enllaços de la informació que mostra la viquipèdia de Vidal –Quadras i criticar al tort i al dret a polítics com Silvio Berlusconi. Després se’l troba Zapatero a la Final i en diu mil meravelles públicament. Els socialistes són un llop amb pell de corder. S’esbatussen amb els Populars però després hi pacten quan es tracta de desactivar País Basc i Catalunya. Aquesta setmana han caçat Montilla reunint-se amb Sánchez-Camacho d’amagatotis preparant el pròxim atac: un pacte PSC-PP a la Generalitat.