14 de maig, 2009

LAMENTABLEMENT PENÓS

Ni el Barça, convertit en ansiolític nacional, pot ocultar el desgavell polític de Zapatero. Envoltat d’una inquietant solitud, el president del govern espanyol ha rebut aquesta setmana una dura reprovació a la seva política inoperant i a les mesures inefectives anunciades a bombo i plateret. En definitiva, una reprovació a una manera de fer basada en l’engany sistemàtic i en un prometisme erm que han buidat les arques de l’estat i ens han fet la riota d’Europa. Els “brots verds” de la ministra Salgado han provocat commoció entre la classe dirigent espanyola i europea. Ha hagut de ser el governador del Banc d’Espanya, Fernández Ordóñez, qui ha retornat al cru hivern a la vicepresidenta d’un govern malalt que es creu les pròpies mentides, anul·lant així qualsevol possibilitat de resposta: no hi ha més cec que el que no hi vol veure. La morositat segueix repuntant i la quantitat de parats és ignominiosa. Sembla, per desgràcia de tots, que ni la “fortalesa” del sistema financer de la que tant es vanava en Zapatero, sucumbirà a la crisi mal gestionada del pitjor president del govern en l’història de la democràcia de l’estat espanyol.

Però és que a falta de bon capità, l’alternativa en un motí tampoc seria gaire esperançadora. El Partit Popular ha tornat al vell estil i no dubta en fer campanyes publicitàries on apareixen menors emmanillats degut a la nova LEC aprovada pel Parlament. La immersió lingüística i l’ús del català com a llengua vehicular en l’ensenyament no són temes discutibles en cap sentit, i fer-ne demagògia només contribueix a exacerbar la tensió de per si ja notòria.

I és que el Partit Popular si persisteix en la seva actitud es convertirà a Catalunya en una altra anomalia parlamentària com Ciutadans, gent obstinada a destruir la nació catalana que no es plantegen ni la remota possibilitat de contribuir a la construcció del nostre país i només ens contemplen aniquilats o assimilats a la “madre patria”. Per molt que el Sr. Iceta i tot el PSC junt o militant per militant els diguin, en aquesta darrera obsessió que sembla que els trastorni, que CiU ja té preparat el pacte amb el PP, no se’l creguin. Els que han passat de pactar amb ETA a pactar amb els Populars han estat ells, i farien el mateix a Catalunya si sumessin prous vots. De governs deslegitmats i pactes anti-natura, senyors Iceta i Zaragoza, vostès en són els reis.