DEL CARRER FERRAZ A LA MONCLOA

Finalment, conscient de que el rumb era erroni, el capità de la nau Hispania ha decidit canviar de pirates per d’altres amb la pota de fusta menys corcada, igual de miops i amb més pedaços als ulls si hi cap la possibilitat. I no encara conscients que el problema no rau en la tripulació, el govern s’ha tenyit d’un color roig socialista que pretén donar una imatge d’energia renovada, de solvència resolutiva. En realitat una il·lusió, un miratge que pretén maquillar la insostenible situació a la que internament s’havia arribat, on els pesos pesats de l’anterior govern havien esmorteït l’atroç crítica, que de no ser per ells, hauria rebut el cap de l’executiu.

Catalunya és una damnificada d’aquesta remodelació, d’una banda queda demostrat de manera fefaent que el PSC, passades les eleccions, és un destorb. Va passar durant la primera legislatura i està passant durant aquesta segona. El prometisme buit de Zapatero que ens fustiga és a casa nostra on obté major rendiment electoral. Malgrat tot, les nostres demandes són ignorades i en un gest de cinisme nomenen Chaves ministre responsable de les relacions amb les autonomies. Un dels màxims detractors de la política catalana, un dels més crítics amb l’Estatut és ara el responsable de fer-lo prosperar. Però si amb Chaves no n’hi hagués prou sortim de Solbes per posar-nos amb Salgado. En certa manera ZP no podia suportar la dissidència silenciosa de Solbes per les seves polítiques dilapidadores  i amb minsos efectes sobre la població, com els 400 euros, que malgrat les reticències de Solbes, es van carregar el 25% del superàvit tan necessari ara. La ministra Salgado, l’autora de l’inefable Llei del Tabac, que va intentar també posar cullerada al sector vitivinícola però li van tocar el crostó. De la mà de Rubalcaba i Prisa, li garanteix fidelitat a ZP i gens de transparència, i això a ZP li encanta. Destaca també l’assumpció del ministeri de Foment per part de Jose Blanco de mans de la Maleni, la dels esvorancs. Es diu que Blanco pretén arribar al govern de la Xunta amb AVE. Dels altres ministres, segurament, ja en parlarem. Esperem que trobin temps per governar entre tants esmorzars i tantes fotos per fer veure que s’hi esforcen.

L’executiva del PSOE ha envaït la Moncloa, ara som més víctimes que mai de l’obediència dogmàtica, de la falta de transparència i del sectarisme. Tinguin por, hi ha arguments amb escreix. La política andalusa de més atur igual a més victòria socialista està a punt d’aplicar-se a nivell estatal. El nou equip de demolicions ZP està a punt de començar.