Aquesta setmana s’ha produït un dels capítols més macabres de l’espectacle del finançament. El recent desvirgat ministre Chaves es feia la foto amb Montilla, prescindint de Castells i de Salgado. Poc s’imaginava l’expresident andalús que es compliria tan aviat un dels seus somnis onírics més recòndits i satisfactoris. Als seus ulls es convertia en el Sant Jordi del 2009, el salvador de la crisi del finançament a Catalunya i fixava així aquest maig com a mes per arribar a un acord. Però no sabia, o sí, que era l’esperpèntic executor dels 400euros d’aquestes eleccions, del xec insuficient dels comicis europeus. Ara entenem més bé per què el partit socialista ha demorat més de 8 mesos el compliment de la llei. Els recursos no abunden i qualsevol concessió econòmica a l’incomprès català s’ha de cobrar com a mínim a les urnes. I és que Zapatero sap que les eleccions europees preveuen un duríssim vot de càstig al partit socialista i recorre novament a l’immoral compra del vot.
Mentrestant la crosta socialista ja ha començat a fer efecte i Catalunya Ràdio per primera vegada cedeix el lideratge a RAC1. Esperem que el diputat socialista Joan Ferran estigui satisfet dels seus atacs a la ràdio pública d’aquest país. De professionals amb criteri a col·laboradors feixucs i narcolèptics incapaços de discernir entre la bona i mala gestió de govern que deuen el seu sou al color vermell; i vermell veuen i del vermell parlen.
Alguns veritablement creuen que han dissolt la identitat de la nació catalana, però és ara que és més forta que mai. No permetrem que un estat espanyol que se sent fort acabi amb l’autogovern del nostre país. Mentrestant, Convergència aconsegueix reunir més d’11.000 persones a Vic. Concloc amb paraules del mateix Artur Mas: “Ens podem enfrontar a totes les crisis si mai oblidem que Catalunya és un país ple d’oportunitats”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada