Els Catalans estem de dol. Amb la mort de Xirinacs la nostra consciència catalanista s’ha quedat una mica més orfe. No calia convergir amb la seva idea, notablement radical al meu entendre, per sentir la pèrdua d’uns dels abanderats de Catalunya. Aquest és el cas del nostre President Pujol, que ha homenatjat el difunt, qualificant-lo bellament com “un profeta que estima el seu poble i per això el fustiga”, “Es podria dir que ens ha fustigat durant molts anys i que amb la seva mort també ens fustiga”.
Poc a poc anem perdent els líders que van conformar la idea del nacionalisme o independentisme que avui comprèn la majoria de catalans. L’ombra d’aquests grans prohoms que durant tants anys han defensat els interessos de la nostra terra i ens ha protegit, s’ha convertit a la vegada en un escull terrible.
Segurament va ser la confluència històrica que van viure tots aquests senyors, un factor decisiu per aquells fornada de líders catalanistes que va florir. Uns “homentos” com deia Pla que van compartir les seves vides amb la agradable però àrdua feina d’onejar allà on fossin la bandera de Catalunya.
Poc a poc els vells símbols van caient, ja no poden onejar la bandera perquè els anys passen per tots, i allí a primera fila la bandera cau perquè ningú la va a recollir i el seu testimoni mor perquè nosaltres restem impassibles. Ordinàriament això és el que s’anomena una vulgar mancança de lideratge.
L’escala de valors d’aquells líders que aspiraven a la llibertat l’hem transmutat nosaltres ara durant el camí en un punt on ens hem sentit còmodes abans d’arribar a la seva tan anhelada meta. El nostre valor fonamental és el pragmatisme en detriment d’aquell idealisme propi dels grans líders, és per aquest motiu que mereixem que ens fustiguin. Hem de tornar a emprendre el camí en aquest punt on ens hem aturat, hem de seguir endavant. Quan una bandera caigui un altre l’ha de recollir.
Així que amic Xirinacs et trobarem a faltar, no pel què pensésis i el què diéssis, sinó per no haver restat impassible i haver estat prou valent per onejar la teva bandera durant una vida.
Poc a poc anem perdent els líders que van conformar la idea del nacionalisme o independentisme que avui comprèn la majoria de catalans. L’ombra d’aquests grans prohoms que durant tants anys han defensat els interessos de la nostra terra i ens ha protegit, s’ha convertit a la vegada en un escull terrible.
Segurament va ser la confluència històrica que van viure tots aquests senyors, un factor decisiu per aquells fornada de líders catalanistes que va florir. Uns “homentos” com deia Pla que van compartir les seves vides amb la agradable però àrdua feina d’onejar allà on fossin la bandera de Catalunya.
Poc a poc els vells símbols van caient, ja no poden onejar la bandera perquè els anys passen per tots, i allí a primera fila la bandera cau perquè ningú la va a recollir i el seu testimoni mor perquè nosaltres restem impassibles. Ordinàriament això és el que s’anomena una vulgar mancança de lideratge.
L’escala de valors d’aquells líders que aspiraven a la llibertat l’hem transmutat nosaltres ara durant el camí en un punt on ens hem sentit còmodes abans d’arribar a la seva tan anhelada meta. El nostre valor fonamental és el pragmatisme en detriment d’aquell idealisme propi dels grans líders, és per aquest motiu que mereixem que ens fustiguin. Hem de tornar a emprendre el camí en aquest punt on ens hem aturat, hem de seguir endavant. Quan una bandera caigui un altre l’ha de recollir.
Així que amic Xirinacs et trobarem a faltar, no pel què pensésis i el què diéssis, sinó per no haver restat impassible i haver estat prou valent per onejar la teva bandera durant una vida.
(Nova Conca 17/08/2007)
4 comentaris:
Hola joan, et dono la benvinguda la món blocaire i també t'informo que el proper dissabte 25 d'agost es durà a terme una trobada/sopar de blocaires de Tarragona, si t'interessa venir només cal que m'enviis un mail a blocairestgn@gmail.com
salutacions company!!
Sense ànim de fer propaganda del sopar (tot i que estaria molt be que vinguessis) et dono la benvinguda a la blocosfera de la que tots els malalts de l’adsl som partícips.
Una abraçada company i no et viciïs massa!!
Salut!!
Merci amics; A algun dels sopars vindré aneu-me informant eh!!!
Sr. Joan,.. espero que la teva presència animi també la presència femenina al món del blocaire. T'esperem al sopar del dissabte!! X cert, tu i jo cassi celebrem l'aniversari blocaire al mateix dia. (som de la mateixa quinta)
felicitats pel bloc.
Publica un comentari a l'entrada