Aquesta setmana ha estat políticament interessant. La convocatòria d’un debat parlamentari llampec i la creació d’una comissió especial ens ha portat a l’entonació d’un altre “mea culpa” del senyor ZP; que té la cara d’anunciar que Catalunya serà la comunitat amb més inversió després de 6 anys en què Madrid ens ha duplicat el pressupost.
A Madrid mateix els aires han estat convulsos. El seu alcalde, Gallardón, feia públiques unes declaracions manifestant públicament les seves aspiracions polítiques que passaven directament per la Moncloa. Poc es van fer esperar les reaccions de Rajoy, Acebes, Zaplana i poc va tardar Aguirre a posar-hi cullerada. S’intueixen temps de canvis en el PP si Rajoy perd per segona vegada les eleccions.
Al partit on hi podria haver canvis abans de les pròximes autonòmiques, podria ser ERC, el sector crític de militància que està fart de la subjugació dels seus dirigents al PSOE cada dia augmenta. El mateix Carretero ja està començant a imposar ultimàtums i plantejar escissions, mentre Puigcercós es posa els pantalons de líder d’ERC. Carod i Benach s’ho miren; i encara hi ha un cinquè, Ridao, que des de Madrid tampoc perd l’esperança de poder anar de cap de llista a les pròximes eleccions. S’aproximen cops.
I Convergència albira al futur que li espera, vist el trist panorama, i es prepara per consolidar la renovació que va suposar la pujada de Mas. Es troben les arrels d’un projecte per sobre de tot catalanista, i es mira a Europa superant els antics i desfasats conceptes d’esquerra i de dreta. El discurs i les polítiques de l’esquerra són les mateixess que fa més d’un segle; i el més greu és que ja va bé, d’aquesta manera aconsegueixen criminalitzar tot el que té relació amb la dreta un exercici fàcil de fer quan la dreta no ha tingut una relació gens pacífica amb aquest país.
Els eixos, malgrat tot, van canviant; quan entenguem que no es tracta si la nostra opció és l’esquerra o és la dreta sinó el que realment importa és si la teva opció vol la millora de la teva terra en un àmbit europeista, o si la teva opció vol la millora del seu estat espanyol en l’anacronisme dels vells estats de l’Europa Imperial. Aquí és on rau el veritable debat.
A Madrid mateix els aires han estat convulsos. El seu alcalde, Gallardón, feia públiques unes declaracions manifestant públicament les seves aspiracions polítiques que passaven directament per la Moncloa. Poc es van fer esperar les reaccions de Rajoy, Acebes, Zaplana i poc va tardar Aguirre a posar-hi cullerada. S’intueixen temps de canvis en el PP si Rajoy perd per segona vegada les eleccions.
Al partit on hi podria haver canvis abans de les pròximes autonòmiques, podria ser ERC, el sector crític de militància que està fart de la subjugació dels seus dirigents al PSOE cada dia augmenta. El mateix Carretero ja està començant a imposar ultimàtums i plantejar escissions, mentre Puigcercós es posa els pantalons de líder d’ERC. Carod i Benach s’ho miren; i encara hi ha un cinquè, Ridao, que des de Madrid tampoc perd l’esperança de poder anar de cap de llista a les pròximes eleccions. S’aproximen cops.
I Convergència albira al futur que li espera, vist el trist panorama, i es prepara per consolidar la renovació que va suposar la pujada de Mas. Es troben les arrels d’un projecte per sobre de tot catalanista, i es mira a Europa superant els antics i desfasats conceptes d’esquerra i de dreta. El discurs i les polítiques de l’esquerra són les mateixess que fa més d’un segle; i el més greu és que ja va bé, d’aquesta manera aconsegueixen criminalitzar tot el que té relació amb la dreta un exercici fàcil de fer quan la dreta no ha tingut una relació gens pacífica amb aquest país.
Els eixos, malgrat tot, van canviant; quan entenguem que no es tracta si la nostra opció és l’esquerra o és la dreta sinó el que realment importa és si la teva opció vol la millora de la teva terra en un àmbit europeista, o si la teva opció vol la millora del seu estat espanyol en l’anacronisme dels vells estats de l’Europa Imperial. Aquí és on rau el veritable debat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada