Rius de gent enfervorida, guiats tots per l’estel de la seva bandera, varen envair els carrers de Barcelona en un clamor unànime contra la injustícia de la justícia. Contra la negació de la pròpia identitat, contra l’ultratge dels nostres drets i contra la violació de la nostra llengua. Un “prou” clar i rotund. Un “prou” de més d’un milió de persones. Un “prou” per dignitat.
Que tremoli l’enemic en veient la nostra ensenya, i és que dissabte passat vam escriure una pàgina de la nostra història. El principi del final? Qui ho sap. El que és evident és que dissabte vam viure la constatació que encara hi ha país. S’esvaeixen dubtes i hom pot reafirmar que les seves il·lusions i somnis més profunds són compartits. No hi ha res que reconforti més que veure’s identificat amb l’altre i saber que com a mínim gaudeixes del doble de força per tirar endavant; la força de la col·lectivitat.
La nostra voluntat sobiranista, des d’ara, ja no es sustenta únicament en l’evocació de batalles idíl·liques i de tràgiques derrotes. El sobiranisme d’avui, renovat i rejovenit, rau fonamentalment en el nostre dret a prosperar: econòmicament i culturalment, però en definitiva a tirar endavant mentre els altres romanen ancorats en un passat maquillat de falsa transigència.
A un se’l pot acusar d’egoista, d’interessat o d’ambiciós quan no ha fet cap esforç vers la majoria imperant. Però quan un ha actuat sempre de bona fe, pagant sistemàticament els plats trencats, esforçant-se per sobreviure dins el marc d’una família fratricida i ha actuat sempre amb honorabilitat i legalitat, i després de tot aquest desgast i esforç l’únic que ha obtingut és més menyspreu i un major maltractament, llavors és legítim començar a pensar en un mateix.
La pregunta que a tots ens queda després de viure un moment d’èxtasi col·lectiu és: “ i demà què?” Doncs demà tot és possible. Tot està per fer. En contra dels pronòstics dels qui ens prenien per mesells impassibles, hi ha un exèrcit incansable i intemporal que cada dia fa més grans les seves files. Falta ara doncs, un general capaç de liderar la causa per la qual el poble clama. Entre els nostres polítics, estic convençut, que hi ha qui sabrà canalitzar tota aquesta força. Qui sabrà dedicar la seva vida a servir un poble delerós de llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada