Per enèsima vegada s’acosta la data límit marcada per resoldre l’acord de finançament. Serà la definitiva? És impossible de saber, tot i que el modus operandi socialista per resoldre qüestions cabdals es correspon bastant a les dates que ens trobem. Preludi de vacances i sense eleccions a la vista, la particular nocturnitat i traïdoria d’aquell qui sap les conseqüències funestes de les seves accions i per això pretén ocultar-les o fer-les si més no menys públiques. Conscient de la injustícia que comet i preocupat únicament del desgast electoral que pot suposar la seva decisió. És per això que el conseller Castells es queixa quan un Mas valent recorda i reitera la xifra dels 5000 milions. Exactament la mateixa xifra que d’un bon començament es va anunciar solemnement al Parlament a l’inici d’aquesta negociació ara ja fa moltíssim temps.
Castells es queixa que les arques de la Generalitat estan buides i es planteja una retallada del 3% del funcionariat o la congelació de complements i pagues. Per què no recorda el conseller d’economia que des de que el Tristpartit està a la Generalitat s’han engruixit les files de treballadors de l’administració un 38%, o que en menys de 5 anys han nomenat 249 càrrecs de confiança per els 149 que tenia CiU al 2003 després de 23 anys de govern. Tot això després de limitar-se ells mateixos al 2007 un topall de no més 218 càrrecs de confiança. Propi del nostre govern “vull i no puc”. Per no mencionar el repulsiu Decret 138/2008 que deroga l’anterior de 1988 amb la finalitat d’ocultar el que perceben alts càrrecs i alts directius en concepte d’indemnitzacions per raó de serveis. Només sabem que el pressupost per 2009 consignava més de 90 milions d’euros per aquesta finalitat. I mentre es contenen de contractar més assessors, curiosament incrementa de manera desmesurada les persones contractades a empreses públiques, organismes paral·lels o entitats públiques. El Tripartit lluita contra l’atur; els dels seus militants.
Xifres d’escàndol per una gestió d’escàndol. Si aquests eren els “fets”, efectivament sobren les “paraules”.
Castells es queixa que les arques de la Generalitat estan buides i es planteja una retallada del 3% del funcionariat o la congelació de complements i pagues. Per què no recorda el conseller d’economia que des de que el Tristpartit està a la Generalitat s’han engruixit les files de treballadors de l’administració un 38%, o que en menys de 5 anys han nomenat 249 càrrecs de confiança per els 149 que tenia CiU al 2003 després de 23 anys de govern. Tot això després de limitar-se ells mateixos al 2007 un topall de no més 218 càrrecs de confiança. Propi del nostre govern “vull i no puc”. Per no mencionar el repulsiu Decret 138/2008 que deroga l’anterior de 1988 amb la finalitat d’ocultar el que perceben alts càrrecs i alts directius en concepte d’indemnitzacions per raó de serveis. Només sabem que el pressupost per 2009 consignava més de 90 milions d’euros per aquesta finalitat. I mentre es contenen de contractar més assessors, curiosament incrementa de manera desmesurada les persones contractades a empreses públiques, organismes paral·lels o entitats públiques. El Tripartit lluita contra l’atur; els dels seus militants.
Xifres d’escàndol per una gestió d’escàndol. Si aquests eren els “fets”, efectivament sobren les “paraules”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada