DE LIDERATGES I ALIANCES

El món mira expectant com el ja President Obama fa els seus primers passos de la seva nova vida executiva. És pràcticament constatable que de les grans expectatives només en poden sortit grans decepcions, però el que diferencia un veritable lideratge és la capacitat de sobreposar-se a les situacions més complexes i desesperants. Però què tenen en comú aquesta fornada de nous líders mundials? Sarkozy, Obama... tots recaven en la consciència nacional del país, en la reconstrucció de la pàtria. El missatge que ens ha d’arribar als catalans és clar: la idea de construir la nostra pàtria no està desfasada, és més actual que mai. Però mentre la bandera de la llibertat acull els esperançats americans, la nostra Senyera només pot ser testimoni de la impassivitat i el mal fer dels qui ens governen.
El darrer exemple és la crisi diplomàtica amb l’Estat d’Israel, que ha provocat l’actitud del conseller Saura, el més lamentable és que Montilla és tanca en banda i elogia al Parlament “l’excel·lent tasca de Saura”. El tema d’Israel és complex, i crec que malgrat ser tots conscients que el to d’aquesta última incursió militar pot haver estat fora de lloc, hem de tenir en compte tots els esforços diplomàtics que es van esmerçar en el passat per part d’altres Administracions per mantenir unes relacions de cordialitat amb un estat de recent creació que mantenia amb nosaltres un tret diferencial en comú, que era la voluntat de creació d’un estat, modern i actual. En el tema de les aliances, els socialistes estan de pega, el liberalisme impera al món modern i els pronòstics errats dels diferents candidats fets per Zapatero i la marginació feta per Bush han fet que el govern espanyol perdi pes al món, això és una realitat.
A Catalunya cal tornar a un lideratge reforçat socialment que comprengui les necessitats del país, un lideratge ampli que pugui prescindir de la voluntat de Madrid i estigui en disposició constant de batallar per els nostres drets. El nou finançament no pinta gens bé i encara restem a l’espera d’una sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. Arriben els moments transcendentals de la legislatura del 2n Tripartit i el nivell de perill és elevadíssim. En les pròximes setmanes pot passar de tot.