SOCIOVERGÈNCIA MAI

Aviso amb antelació de la controvèrsia que pot suscitar aquest article. Un cop avisats, es preguntaran el per què de la advertència, i és que els exercicis d’introspecció solen comportar certa visió autocrítica. Fa una setmana i escaig que ens trobem absorts novament, i comença a ser massa habitual, en una pseudo-polèmica instigada des de la presidència. Montilla, en un intent desesperat per desviar l’atenció, decideix donar ales a un Duran últimament una mica desubicat. Que vull pensar que ingènuament, creu que adoptant un posicionament comú amb el PSc sobre la reacció a tenir davant d’una imminent Sentència del Tribunal Constitucional que es preveu “polèmica”, contribuirà a l’estabilitat social o a la governabilitat... qui ho sap. Ratifico i n’estic plenament convençut que Duran ha obrat, amb major o menor encert, pensant en el que va ser el seu lema de campanya: “Respectaran Catalunya”. Que el líder polític d’un partit que és totalment independent, com ho són els nostres amics d’Unió, es reuneixi amb el President de la Generalitat no ha de suposar cap problema. És més, desitjo que en Montilla s’hi reuneixi més sovint amb líders com Duran i Lleida per veure si se li encomana almenys una mica de saber fer, classe i intel·ligència.
Reconec de totes maneres que un servidor mateix ha picat l’ham i ha entrat de ple a comentar la jugada que ha orquestrat en Montilla i cia. El que està clar és que mentre els mitjans focalitzin l’atenció sobre falses controvèrsies de tercers, en Pepe pot seguir contemplant amb impassivitat el que es comença a conèixer com “l’efecte Nissan”. És a dir, a més dels casi 1700 treballadors que l’empresa nipona acomiadarà el pròxim any, les empreses vinculades a aquesta es sumen a la tendència de l’ERO i per exemple Acciona ja anuncia que preveu quasi 350 acomiadaments més. I és que clar, amb el pretext de la crisi i la incapacitat del Tripartit per aturar aquests moviments empresarials que desprenen cert flaire d’abús per part d’uns inversors estrangers que aprofiten la conjuntura per tirar endavant els seus plans menyspreables de deslocalització i poder obrir plantes a països tercermundistes amb treballadors a sou d’esclau.
Però permetin-me que acabi fent una reflexió en veu alta. I és que la federació electoral CiU integrada per CDC i UDC i el seu projecte, va més enllà dels estratagemes puerils d’algú que a falta d’actuar només sap despistar. Si em pregunten per el futur de la Federació només els hi diré que CiU perdurarà fins el dia que tinguem menys coses en comú que les que ens uneixen. Però vist el panorama on la teòrica força independentista s’ha convertit en un putxinel·li del PSOE, dono gràcies dels nostres companys de viatge d’Unió i desitjo ferventment, i no en tinc cap dubte, que sabran estar a l’alçada de la greu situació que s’aventura; perquè senzillament així ho han acabant fent sempre i han demostrat amb escreix el seu al sentit de la responsabilitat vers el nostre país.

Properament una nova entrega del sainet del Tripartit, descobrirem si ERc, que té “la paella pel mànec” veta o no els pressupostos insultants d’en ZP al Senat. D’ells depèn. Perquè després diguin que la política és avorrida.