JA COMENCEM

A la primera de canvi hem demostrat un cop més la debilitada cohesió política de les forces catalanes. Com si la credibilitat del Tripartit no fos suficientment prou ínfima, cada cop resulta més difícil confiar, ja no com a partit sinó com a societat, en una força de govern que navega debatent-se entre la fidelitat al PSOE i el deure de complir amb Catalunya. Si feia una setmana ICV era la que sorprenia a tothom demanant la compareixença extraordinària de Zapatero per donar explicacions sobre l’incompliment sistemàtic del que estipula l’Estatut, aquest passat dimarts, sorprenien encara més anunciant que havien pactat unilateralment, després d’aconseguir que tots els altres grups secundessin la seva moció, que donaven tres llargs i feixucs mesos extra al president del govern perquè continués amb la negociació.
El més enrevessat d’aquesta història de fracàs és que ha estat el màxim responsable del desenvolupament estatutari, el conseller Saura, qui ha cedit davant la vicepresidenta de la Vega, suposem que en condició de líder del partit que presentava la moció a Madrid perquè desconec si gaudeix també de la condició de Diputado del Congreso. Però si això no fos suficient per caure en una profunda decepció, resulta que en Montilla estava al corrent de tota la negociació,que en tenia el seu beneplàcit i qui sap si és el que va propiciar aquesta baixada de pantalons. Els socialistes catalans estan jugant al perillós joc de l’ambigüitat en temes d’una transcendència vital per Catalunya, s’està demostrant que encara perdura el seu conflicte intern, bé; suposant que hi hagi conflicte perquè de fet el cert és que totes les actuacions que s’han fet, paraules a banda, han anat en un sentit de màxima laxitud i permissivitat davant les negociacions que ja s’han dut a terme i que ha suposat una presa de pèl i un burla a la desesperada crida d’una Nació que demana que s’acabi l’espoli, que ens permetin la supervivència almenys econòmica. Perquè el nostre és un clam de justícia: històrica, econòmica... la que sigui però no deixa de ser una simple demanda de justícia.
Mentrestant més decepcions: el dirigent del PSC i Ministre Celestino Corbacho, garantia aquest passat dimecres en declaracions al diari “Avui” que ·els diputats del PSC ni han votat mai ni ho faran en contra del PSOE”. Així està el pati.