Aquest cap de setmana es celebra el 15è Congrés de Convergència, més de 2000 delegats entre el quals un servidor tindrem l’oportunitat de debatre i marcar les línies mestres a seguir durant els pròxims 4 anys. Lluny queda l’època de les majories absolutes i el progrés imparable d’un país en construcció i ara mateix, davant la situació de precarietat i misèria a on ens ha dut el Tripartit, cal plantejar-se nous reptes i redefinir el procés de construcció nacional, trobant les claus per un nou catalanisme atractiu i aglutinador que aspiri a nous horitzons. Sense oblidar mai d’on provenim hem de fer passos endavant cap a un camí de lideratge de la societat civil, retrobar-nos amb la idea del pal de paller amb projectes com el de la Casa Gran; tenim molt a dir i molt a fer i la il·lusió que es palpa és desbordant.
Sovint la magnanimitat del President Pujol has suposat en aquesta segona part de la pel·lícula un escull comprensible degut a la excepcionalitat i la gran talla política d’algú que per sobre de tot ha cregut en l’existència i pervivència d’una nació; i per tant és també comprensible que en una primera fase costés diferenciar la idea del partit amb la del pare i fundador d’aquest. Però amb la retirada d’una vida de servei a la pàtria es va erigir un altre gran líder, Artur Mas, que s’ha consolidat com a pilar fonamental de la catalanitat i ha sabut extreure de l’exemple de vida del President Pujol el millor d’aquest, i amb ell una generació amb un referent personalíssim i amb una perspectiva de futur inigualable, fent de CDC alguna cosa més que un partit de govern, alguna cosa més que un sol líder, han sabut fer de CDC un projecte per Catalunya fins al punt on ens trobem avui dia on generacions com la meva votem Convergència, no pel que ha estat ni pel que ha fet, sinó pel que pot fer i farà per Catalunya. Lluny de la hipocresia d’Esquerra Republicana, de l’anhel imperialista encobert del socialistes; simplement per la convicció i la certesa que els qui volem autogovern, sobirania, que creiem que una nació ha de tenir un estat només tenim una opció: Convergència Democràtica de Catalunya.
Sovint la magnanimitat del President Pujol has suposat en aquesta segona part de la pel·lícula un escull comprensible degut a la excepcionalitat i la gran talla política d’algú que per sobre de tot ha cregut en l’existència i pervivència d’una nació; i per tant és també comprensible que en una primera fase costés diferenciar la idea del partit amb la del pare i fundador d’aquest. Però amb la retirada d’una vida de servei a la pàtria es va erigir un altre gran líder, Artur Mas, que s’ha consolidat com a pilar fonamental de la catalanitat i ha sabut extreure de l’exemple de vida del President Pujol el millor d’aquest, i amb ell una generació amb un referent personalíssim i amb una perspectiva de futur inigualable, fent de CDC alguna cosa més que un partit de govern, alguna cosa més que un sol líder, han sabut fer de CDC un projecte per Catalunya fins al punt on ens trobem avui dia on generacions com la meva votem Convergència, no pel que ha estat ni pel que ha fet, sinó pel que pot fer i farà per Catalunya. Lluny de la hipocresia d’Esquerra Republicana, de l’anhel imperialista encobert del socialistes; simplement per la convicció i la certesa que els qui volem autogovern, sobirania, que creiem que una nació ha de tenir un estat només tenim una opció: Convergència Democràtica de Catalunya.
5 comentaris:
m'agrada el teu bloc joan,
Gràcies!
Sempre que vulguis hi ets benvingut.
Aquest congrés ha de ser un punt d'inflexió per, a partir d'ara, retornar a la gent i a Catalunya la il·lusió que aquests darrers anys s'ha perdut. Com molt bé tu dius, l'Artur Mas, ha aprés del president Pujol, però ara més que mai ha de saber aglutinar les majors forçes cap a un objectiu clar: Catalunya.
És per això que aquest congrés ha de ser el darrer congrés tot just abans de tornar a la presidència de la Generalitat, anava a dir liderar el país, però això, com molt bé tu ja saps, ja ho fem. Hem guanyat totes les eleccions, però si retrobem i fem retrobar la il·lusió a aquells que l'han perduda, només així, serem majoria absoluta i només així farem de Catalunya un millor país.
Molt bon post Joan
M'agrada llegir-te.
Jo he fet un altre bastant semblant
Publica un comentari a l'entrada