El NO d’Irlanda, l’únic país que era necessari per referendar el Tractat de Lisboa, ha estat una galleda d’aigua freda pels dirigents d’Europa i una satisfacció per aquells que estem d’acord en el fons però no en la forma del procés d’integració europeu.
Que països tradicionalment europeistes com Holanda o França votessin NO al referèndum per aprovar la famosa Constitució Europea ja era un fet simptomàtic de la desaprensió que la ciutadania europea sentia cap a un projecte que com a mínim s’ha sabut vendre poc.
No compartim ni llengua, ni trets culturals ni la forma d’entendre la vida. L’únic que compartim és recentment la moneda i els mil anys de batusses que van configurar el món tal com l’entenem avui. Si Europa ha tirat endavant ha estat en moments de necessitat i gràcies a la voluntat individual d’alguns líders. L’euroescepticisme és un fenomen en creixement. Els mateixos estats són reticents en cedir competències a un projecte que ara mateix sembla no tenir gaires punts de cohesió social. Si a més a més mirem la nova Europa dels 27 ens adonarem que encara som més diferents i això que encara no s’ha incorporat Turquia! Alguns han vist en el creixement el futur del projecte de la Unió, però si em permeten aquesta és la mateixa situació que la parella amb problemes que decideix tenir un fill per intentar superar-los.
Abans de l’ampliació dràstica que ha suposat quasi doblar els països segurament feia falta consolidar les consciències de cadascú i fer-nos més propers a les decisions que pren la Unió, com ens afecten durant el dia a dia... saber, en definitiva, què fa Europa per nosaltres i llavors decidir què estem disposats a fer nosaltres per Europa.
Que països tradicionalment europeistes com Holanda o França votessin NO al referèndum per aprovar la famosa Constitució Europea ja era un fet simptomàtic de la desaprensió que la ciutadania europea sentia cap a un projecte que com a mínim s’ha sabut vendre poc.
No compartim ni llengua, ni trets culturals ni la forma d’entendre la vida. L’únic que compartim és recentment la moneda i els mil anys de batusses que van configurar el món tal com l’entenem avui. Si Europa ha tirat endavant ha estat en moments de necessitat i gràcies a la voluntat individual d’alguns líders. L’euroescepticisme és un fenomen en creixement. Els mateixos estats són reticents en cedir competències a un projecte que ara mateix sembla no tenir gaires punts de cohesió social. Si a més a més mirem la nova Europa dels 27 ens adonarem que encara som més diferents i això que encara no s’ha incorporat Turquia! Alguns han vist en el creixement el futur del projecte de la Unió, però si em permeten aquesta és la mateixa situació que la parella amb problemes que decideix tenir un fill per intentar superar-los.
Abans de l’ampliació dràstica que ha suposat quasi doblar els països segurament feia falta consolidar les consciències de cadascú i fer-nos més propers a les decisions que pren la Unió, com ens afecten durant el dia a dia... saber, en definitiva, què fa Europa per nosaltres i llavors decidir què estem disposats a fer nosaltres per Europa.
2 comentaris:
Hola Joan,
Cada dia sóc més euroescèptic i la victòria del NO d'Irlanda m'alegra.
Anem a pams, l'actual Europa no és democràtica. El Parlament Europeu no és més que un cementiri d'elefants on envien els polítics ja acabats i que volen cobrar una pensió més que digna i anticipada.
De democràcia participativa en aquest continent res de res. Ja ho vas veure, després dels NO d'Holanda i França la sol·lució era no fer referendums i que ho aprovessin els parlaments de cada país.
Mantenir Europa és destinar diners a una burocràcia que sembla no tenir fi.
Tot això sense tenir en compte l'abscència de mencions a l'humanisme cristià i d'una Unió massa progressista.
A més, per què tantes presses amb l'ampliació? És absurd que Turquia s'integri a la UE.
Sol·lucions? Potser és massa tard. El més lògic hauria estat consolidar la Europa dels 15 que tant be va funcionar, dotar-nos d'un text i d'unes institucions més participatives i una vegada estigués tot establert fer les ampliacions que es consideressin necessàries.
L'Europa actual és un mamotreto infumable en el qual ningú s'hi sent representat
Hola Cesc!
disculpa que respongui tan tard, però he estat entretingut celebrant l'arribada de l'estiu.
El que més em temo és que l'euroescepticisme no sigui tan sols una corrent passatgera i es converteixi en una dinàmica que marqui el futur de la UE en els pròxims anys a nivell polític i legislatiu.
A grans mals, grans remeis. Potser fer un replantejament de fons és necessari per sortir de que no deixa de ser una crisi de confiança.
Comparteixo amb tu que l'actual Europa va sense rumb.
Publica un comentari a l'entrada