El sentit majoritari del vot de la militància d’ERC va advocar per Joan Puigcercós per a presidir el partit. Davant el resultat d’aquesta espècie de primàries, caldria ara fer una interpretació analítica del que representa la victòria de la candidatura de Gent d’Esquerra i els efectes que pot produir. 
A nivell intern de partit, el nou president republicà ha d’aconseguir cohesionar les diferents corrents que pensament que sembla que hi ha dins Esquerra, si bé és cert que és una mostra de “pluralitat democràtica” la presentació de 4 candidatures fa palès l’important cisma dins el Partit i així ho demostra l’estret marge de punts entre les candidatures. Puigcercós no obviar el sector més sobiranista del partit encapçalat per Carretero a tant sols 10 punts del candidat vencedor; no seria faltar a la veritat reconèixer que aquestes primàries han desgastat el partit i la seva credibilitat a més de demostrar que hi ha molta gent que discrepa de la primacia que es dóna a les esquerres en front de l’eix nacionalista.
Però el preocupant és que cara enfora Puigcercós representa el continuisme del Tripartit. La rumorologia, que també existeix en la política, diu que Puigcercós era el preferit per Montilla per ocupar la Vicepresidència, que preferia relegar l’inestable Carod a l’ostracisme. Tot i així en aquest joc de caramboles, CIU sense saber-ho, li va donar a ales a Carod oferint-li la Conselleria en Cap i aquest ho va utilitzar com a posició de força per entrar a l’executiva de Montilla. Puigcercós es planteja canvis al 2010, potser serà massa tard, però el que no és comprensible és que un partit que es declara obertament independentista s’hagi convertit el en gos falder dels socialistes i en còmplice de la situació insostenible que travessa aquest país. De moment ja s’han menjat amb patates l’Estatut, els traspassos de competències, la 3a hora de castellà i ara van camí de tragar amb un finançament que fa tot l’efecte que serà denigrant.
És un moment per reconstruir ponts entre les forces nacionalistes i queda esperança encara tant en el Congrés de ERC i com al de CDC, que poden portar les pautes polítiques a seguir durant el pròxims anys.
A nivell intern de partit, el nou president republicà ha d’aconseguir cohesionar les diferents corrents que pensament que sembla que hi ha dins Esquerra, si bé és cert que és una mostra de “pluralitat democràtica” la presentació de 4 candidatures fa palès l’important cisma dins el Partit i així ho demostra l’estret marge de punts entre les candidatures. Puigcercós no obviar el sector més sobiranista del partit encapçalat per Carretero a tant sols 10 punts del candidat vencedor; no seria faltar a la veritat reconèixer que aquestes primàries han desgastat el partit i la seva credibilitat a més de demostrar que hi ha molta gent que discrepa de la primacia que es dóna a les esquerres en front de l’eix nacionalista.
Però el preocupant és que cara enfora Puigcercós representa el continuisme del Tripartit. La rumorologia, que també existeix en la política, diu que Puigcercós era el preferit per Montilla per ocupar la Vicepresidència, que preferia relegar l’inestable Carod a l’ostracisme. Tot i així en aquest joc de caramboles, CIU sense saber-ho, li va donar a ales a Carod oferint-li la Conselleria en Cap i aquest ho va utilitzar com a posició de força per entrar a l’executiva de Montilla. Puigcercós es planteja canvis al 2010, potser serà massa tard, però el que no és comprensible és que un partit que es declara obertament independentista s’hagi convertit el en gos falder dels socialistes i en còmplice de la situació insostenible que travessa aquest país. De moment ja s’han menjat amb patates l’Estatut, els traspassos de competències, la 3a hora de castellà i ara van camí de tragar amb un finançament que fa tot l’efecte que serà denigrant.
És un moment per reconstruir ponts entre les forces nacionalistes i queda esperança encara tant en el Congrés de ERC i com al de CDC, que poden portar les pautes polítiques a seguir durant el pròxims anys.
4 comentaris:
portes molta raó en tots els teus plantejaments, però veig difícil una entesa de ciu amb erc mentre l'actual direcció sigui la que és. Com bé dius, primen l'eix esquerra a l'eix nacional, i així, la reconstrucció de Catalunya no queda garantida.
Hola Joan,
molt bona reflexió, a més, tota la raó, ERC vota tripartit, més clar no ha pgut quedar. En Ridao, en Pugcercós, i no sé si altres han deixat ben clar que en Montilla pot estar tranquil, tenen un compromís fins el 2010 i el mantindran. Sembla ser que haurem de fer campanya més tard del que alguns es pensaven.
No re sJoan, continua així, i estudia!
Sí roger, de fet queda constatat que la única força política que actua amb clau de país és Conergència. Quina gràcia quan miro enrera i recordo l'exalatació del discurs d'ERC que els va portar a guanyar-nos vots de catalans que creien que així ho aconseguirien.
Oriol, és lamentable però així de cert. De totes maneres reïtero que queda el Congrés d'ERC i que espero que la militància tingui bastant a dir... albirava esperances en aquestes primàries per veure com es disolia el Tripartit... però sembla que haurem d'aguantar forts uns anys més per suportar el setge socialista amb el beneplàcit d'ERC. I atenció que venen temps complicats amb l'estatut i el finançament...oportunitats històriques per Catalunya en mans de gent espanyolista... quina llàstima.
ERC vota tripartit, però no poden emmascarar què la victòria del tripartit és pírrica en comparació a la immensitat de recursos esmerçats perquè així fos des de els mitjans sociolofils o he de sociolofílics. Aquesta victòria de Puigcercós és una derrota pel catalanisme.
Publica un comentari a l'entrada