Les hores de lenta agonia per Catalunya poden acabar. Es pot dir NO al menyspreu i recuperar el crèdit perdut. Es pot dir NO a la farsa del Tripartit; es pot dir prou Sr. Zapatero i prou Sr. Rajoy, nosaltres ja no girarem més el cap quan vegem que fustiguen la nostra riquesa i la nostra cultura. Sense ser catastrofista val a dir que estem ferits de mort, el Tripartit ens ha convertit en un animal poruc i escapadís, i ara tothom creu que pot amb nosaltres. La nostra memòria és prou extensa per no oblidar qui ha interposat un recurs d’inconstitucionalitat a un Estatut aprovat pel poble català. Recordem qui ha mentit en les seves promeses amb un despreciable somriure i la cella arquejada.
El partit socialista i el partit popular són l’anvers i el revers d’una mateixa moneda. La moneda de l’opció unitarista i centralista; l’opció d’una Espanya que no ens comprèn i té la ferma intenció de fer-nos passar per un motlle autonomista del café para todos, si fa falta a bastonades.
De Rajoy millor ni parlar-ne. Només dir que fins hi tot hem de tornar a lluitar ara pels drets lingüístics en matèria d’educació. El cas de Zapatero, amb tot, resulta més atractiu d’analitzar. Que fruit dels atemptats del’11M Zapatero va esdevenir President sense esperar-s’ho, és un fet que ha marcat del primer a l’últim dia de la seva legislatura. Ha quedat comprovat que és fàcil prometre quan saps que remotament t’hauràs de trobar en la situació de complir. Però qui ens ha vist i qui ens veu ara, les màscares han caigut, molta gent va confiar en ZP per allunyar al PP del govern, molta gent i entre ells jo es va creure la idea d’Espanya plural de Zapatero i hi havia dipositat esperances i il·lusions. Però ara només es pot parlar des de la ràbia de qui l’han enganyat. Tot fum.
Amb Montilla hem començat el procés per encaixar en aquesta motllura autonomista que propugna el PSOE, el nostre president és un Chaves o un Ibarra més. Només creu en una bandera i en un model d’estat. la seva parsimònia és la dolència d’un país.
Al 9 de març hi ha una alternativa al motlle nefastuós de socialistes i populars, existeix l’opció de recuperar l’orgull. Un lema de campanya com “El teu vot farà respectar Catalunya” és la contundència proporcional a la reacció d’un poble que conscient de la seva lacra ha de recuperar la dignitat. Dignifiquem el nostre vot, es pot esmenar l’error de la nostra ceguesa. A nosaltres no ens va l’independentisme de cap de setmana i després donem 2 vegades la Generalitat a un partit espanyol. Ni anem a les llistes del senat conjuntament amb les sigles del PSOE. ERC deu fer l’independentisme del cavall de Troia: em presento a la mateixa llista al senat que el PSOE i després ja el hi faré la punyeta... per favor! Tinguin una mica de vergonya.
Per fer respectar Catalunya cal obtenir molts diputats, cal recuperar la nostra dignitat, el nostre autogovern, el desig de la sobirania, l’esperança d’un futur propi en definitiva. El resultat ha de ser exultant, perquè hi ha un projecte de país que sap com cal fer respectar Catalunya, el projecte de Convergència i Unió, el projecte del sr. Duran i Lleida, del Sr. Jordi Jané, el nostre candidat per Tarragona, de l’Artur Mas i el Jordi Pujol, però el més important és que és el projecte de tots nosaltres. Un projecte que assegura que mentre Convergència i Unió existeixi, continuarà existint la Catalunya que estimem, la Catalunya que es fa respectar. No va ser més necessari el teu vot quan va entrar la democràcia que ara. Et tornem a necessitar. Per dignitat nacional no et quedis a casa. Per posar el crit al cel a Madrid vota CiU. Respectaran Catalunya.
El partit socialista i el partit popular són l’anvers i el revers d’una mateixa moneda. La moneda de l’opció unitarista i centralista; l’opció d’una Espanya que no ens comprèn i té la ferma intenció de fer-nos passar per un motlle autonomista del café para todos, si fa falta a bastonades.De Rajoy millor ni parlar-ne. Només dir que fins hi tot hem de tornar a lluitar ara pels drets lingüístics en matèria d’educació. El cas de Zapatero, amb tot, resulta més atractiu d’analitzar. Que fruit dels atemptats del’11M Zapatero va esdevenir President sense esperar-s’ho, és un fet que ha marcat del primer a l’últim dia de la seva legislatura. Ha quedat comprovat que és fàcil prometre quan saps que remotament t’hauràs de trobar en la situació de complir. Però qui ens ha vist i qui ens veu ara, les màscares han caigut, molta gent va confiar en ZP per allunyar al PP del govern, molta gent i entre ells jo es va creure la idea d’Espanya plural de Zapatero i hi havia dipositat esperances i il·lusions. Però ara només es pot parlar des de la ràbia de qui l’han enganyat. Tot fum.
Amb Montilla hem començat el procés per encaixar en aquesta motllura autonomista que propugna el PSOE, el nostre president és un Chaves o un Ibarra més. Només creu en una bandera i en un model d’estat. la seva parsimònia és la dolència d’un país.
Al 9 de març hi ha una alternativa al motlle nefastuós de socialistes i populars, existeix l’opció de recuperar l’orgull. Un lema de campanya com “El teu vot farà respectar Catalunya” és la contundència proporcional a la reacció d’un poble que conscient de la seva lacra ha de recuperar la dignitat. Dignifiquem el nostre vot, es pot esmenar l’error de la nostra ceguesa. A nosaltres no ens va l’independentisme de cap de setmana i després donem 2 vegades la Generalitat a un partit espanyol. Ni anem a les llistes del senat conjuntament amb les sigles del PSOE. ERC deu fer l’independentisme del cavall de Troia: em presento a la mateixa llista al senat que el PSOE i després ja el hi faré la punyeta... per favor! Tinguin una mica de vergonya.
Per fer respectar Catalunya cal obtenir molts diputats, cal recuperar la nostra dignitat, el nostre autogovern, el desig de la sobirania, l’esperança d’un futur propi en definitiva. El resultat ha de ser exultant, perquè hi ha un projecte de país que sap com cal fer respectar Catalunya, el projecte de Convergència i Unió, el projecte del sr. Duran i Lleida, del Sr. Jordi Jané, el nostre candidat per Tarragona, de l’Artur Mas i el Jordi Pujol, però el més important és que és el projecte de tots nosaltres. Un projecte que assegura que mentre Convergència i Unió existeixi, continuarà existint la Catalunya que estimem, la Catalunya que es fa respectar. No va ser més necessari el teu vot quan va entrar la democràcia que ara. Et tornem a necessitar. Per dignitat nacional no et quedis a casa. Per posar el crit al cel a Madrid vota CiU. Respectaran Catalunya.
Joan Güell Serra (NC 01/03/2008)
3 comentaris:
Més que parlar del "país perdut", hem de tornar a agafar la senyera per estendard i aixecar el país.
Totalment d'acord, s'ha d'agafar el toro per les banyes, i mai millor dit!
Falta claríssimament recuperar la confiança, com diu el President Pujol. El poble català està ensopit, i això ja li va bé al PSOE perquè així menys queixes i més matxacar Catalunya. Revelió catalans!
Publica un comentari a l'entrada