La tendència humana a la preservació dels ideals, a defensar-nos davant l’agressió està monopolitzant el debat electoral.Hem estat víctimes de la nostra pròpia virtut. L’estratègia passa per profetitzar inferns dantescos davant la victòria del rival. I el que hauria de ser esperança es converteix en por. Ens alertem davant una amenaça al nostre sedentarisme tan físic com ideològic. És comprensible el fet que Zapatero i Rajoy hagin optat per sembrar el pànic en la consciència dels espanyols, però sense voler-ho han magnificat les eleccions en un debat patriòtic i absurd, que no tan sols alimenta amb sal les ferides mal cicatritzades d’un país sinó que obstrueix un veritable pas endavant en la definició de la veritable Espanya; una tasca prou difícil perquè a més li carreguem la llosa d’un patriotisme anacrònic.
Repassant les veritats, aconseguirem anar nets a les urnes. La nostra consciència no es pot veure coaccionada per tòpics electoralistes propis de l’Espanya dels 70. La maduració com a votants s’ha d’aconseguir repassant els fets. Fets que parlen des d’una nacionalitat mal entesa com el no reconeixement del nou estat del Kosovo. Tenen por que per una analogia legal les nacions de l’estat espanyol puguin per fi optar a la sobirania plena? Almenys són honrats i demostren saber el malament que ens han tractat. Encara avui permetem que les sangoneres espanyoles maltractin la nostra terra amb deixadesa d’inversió, incompliments de promeses. Les passajades de la Magdi per l’AVE suposen un reflex del suplici socialista al que Catalunya està sotmesa, el dèficit principal, rodalies, encara no s’ha abordat ni s’ha volgut cedir cap competència en la recent comissió bilateral. I és que som presos del centralisme vestit de “progre”. Un unitarisme i centralisme ocult però tan temible com el de la dreta. Socialistes i Populars pel que fa Catalunya suposen el mateix, amb el greuge pels socialistes de ser el llop vestit d’ovella.
Artur Mas exigirà respecte a la llista més votada. Un respecte moralment exigible i democràticament aconsellable. Totes les especulacions que PSC i ERC abocaven als mitjans no es deu a res més que una mesura desesperada per mediatitzar i intentar així sortir del pou que li pronostiquen les enquestes a Esquerra. Donar el govern als socialistes a Madrid i Catalunya és un preu que els independentistes han de pagar per haver traït la voluntat del poble. Però Artur Mas ha deixat ben clar que ell serà President per les urnes i que mai acceptaria el govern per condicionar la política espanyola. Com diu la campanya de CiU: ENS RESPECTARAN
Joan Güell i Serra (NC 22/02/08)
2 comentaris:
Endavant deixeu el vostre comentari que fa dies que la cosa està molt apagada!!!
Veurem fins a quin punt el PSOE està disposat a cedir en aquest punt del respecte a la llista més votada. En part li interessa perquè López Aguilar, flamant exministre de ZP va patir en les seves carns el que l'altre exministre Montilla va fer amb Artur Mas.
Publica un comentari a l'entrada