L’orientació del vot des dels episcopats és 
èticament i legítimament inacceptable. Partint d’aquesta rotunda afirmació que no s’escapa a la vista de ningú, cal entendre els matisos i les peculiaritats d’aquesta situació insòlita; un clima d’hostilitat que algú ja comparava als incidents contra l’església que es produïren paral·lelament a la instauració de la República. Al marge d’aquest fet anecdòtic cal destacar els responsables d’aquesta pujada de to en el discurs que és un sector minoritari però desproporcionalment més rellevant encapçalat per Rouco Varela. El sector que encapçala el cardenal és el més tradicionalista i el que sofreix el mateix mal que la jerarquia eclesiàstica al Vaticà: la malaltia de quedar-se aturat en un moment on el món canvia en segons. Lluny d’aquest sector queda el mateix President de la Conferència Episocopal, el Bisbe de Bilbao i en aquest mateix segment d’opinió hi podríem comparar els bisbes catalans, que potser sense estar-hi d’acord han pecat al permetre que es donés la situació.
èticament i legítimament inacceptable. Partint d’aquesta rotunda afirmació que no s’escapa a la vista de ningú, cal entendre els matisos i les peculiaritats d’aquesta situació insòlita; un clima d’hostilitat que algú ja comparava als incidents contra l’església que es produïren paral·lelament a la instauració de la República. Al marge d’aquest fet anecdòtic cal destacar els responsables d’aquesta pujada de to en el discurs que és un sector minoritari però desproporcionalment més rellevant encapçalat per Rouco Varela. El sector que encapçala el cardenal és el més tradicionalista i el que sofreix el mateix mal que la jerarquia eclesiàstica al Vaticà: la malaltia de quedar-se aturat en un moment on el món canvia en segons. Lluny d’aquest sector queda el mateix President de la Conferència Episocopal, el Bisbe de Bilbao i en aquest mateix segment d’opinió hi podríem comparar els bisbes catalans, que potser sense estar-hi d’acord han pecat al permetre que es donés la situació.Pocs s’esperaven la resposta dels socialistes que tenien costum de deixar passar les crítiques ensotanades i tot val a dir molts cops encobertes a través dels missatges del que en teoria és la veu radiofònica de l’Església la cadena COPE. Tampoc no deixa de ser cap evidència que els socialistes pretenen augmentar el rèdit electoral avivant les brases d’una polèmica volent-la maquillar de debat.
No deixa de ser curiós, tanmateix, parlar del tema de la moralitat del vot. Tal com ho veig jo la moralitat del vot ha de reflectir la moral de cadascú de nosaltres. Per recuperar la dignitat i respecte, tothom ho ha de voler. Això implica inevitablement recuperar la força d’una veu a Madrid, capaç d’imposar pactes. Des del naixement d’aquesta democràcia que és ben sabut qui ha contribuït en la governabilitat d’aquest país de manera equànime buscant el postor més ric per invertir en la nostra terra i que ens donés Autogovern; érem voraços de l’autogestió i de l’assumpció de competències.
Si és que el vot ha contenir moralitat; recuperar la dignitat és un bon principi. L’Església ha de respectar l’opció política dels feligresos i s’ha d’adaptar per seguir treballant en l’única matèria que l’incumbeix que és l’espiritualitat humana. Des d’on pot treballar en molts àmbits com l’ensenyament, treballs socials però no en política. I això els hi escriu un cristià que té la certesa del llarg camí que encara li queda per recórrer a una església en aquesta societat orfe de valors. Un camí però que no iniciaran sense una prèvia autoreflexió.
Joan Güell i Serra
5 comentaris:
TInc seriosos dubtes de que aquesta Església és el que Jesucrist hagués volgut que fós. No hagués tolerat mai la Inquisició(matar a persones basant-se en supersticions i paranoies medievals), el que va passar és molt senzill. El missatge de Jesús va ser agafat, malinterpretat i reinventat segons els interessos de 4 polítics convertits a mossens.
És com quan escrius un missatge, te'l memoritzes, li expliques al del teu costat, aquest li explica a l'altre etc....i lo que t'explica l'últim no té res a veure amb el missatge original,doncs amb això ha passat el mateix.
L'església(ja que hi és)doncs et pot ajudar espiritualment, et pot donar cobertura si vols resar en un santuari... o ajudar a cristians necessitats. Però no fotre's en política, ningú li ha demanat.
Bé crec que el mateix tracte què la església alhora de tenir dret d'expressió l'hauria de tenir el comite islàmic, que s'ha posicionat a favor del PSOE i IU.
Hola Joel,
Totalment d'acord, qualsevol missatge amb el pas del temps i la intencionalitat pot arribar a targiversar 180 graus...de totes maneres la meva intenció no és anar en contra la religió sinó apicar un petit correctiu a l'església.
Josep no és un tema de drets si comencem en legitimar les veus del món reli´giós totes des de les sectes satàniques tindrien veu, no perquè l'esglésià catòlica tingui més practicants que la Hindú hauria de tenir més veu... el dret d'expressió és per tothom però no es pot permetre que es condicioni el vot en nom de Déu. Bastants disvarats s'ha fet ja sota aquest nom.
És extrany veure com el discurs de l'esglèsia s'ultradretanitza cada dia més.
Trobo MOLT encertat el comentari del joel i la comparacio que fa amb el joc del telèfon (es deia així, no?)
Be, salutacions joan.
A veure, diverses puntualitzacions al respecte.
1.- quan parles d'església catòlica hauries de parlar de jerarquia catòlica, perquè la gent que fa Església molt d'ella res té que veure amb la jerarquia.
2.- tan crítics hauriem de ser amb aquesta jerarquia com amb els "progres" que entren gratis al joc de la crítica per avalar el model ZP.
Aquí, en aquesta bipolarització, ningú malauradament té el cap on toca.
Publica un comentari a l'entrada