ESTEM BEN ARREGLATS!

Cada dia sóc més escèptic quan em parlen del pròxim govern, perdi qui perdi s’augura un dur període polític, un període obscur de canvis de lideratge i successions internes. Absorts en trobar amb la fórmula que acabi amb l’abstenció, els partits deixaran de banda l’acció governativa, per submergir-se en estèrils debats buscant la causa de la desafecció quan el més fàcil seria mirar-se a un mateix; per fer això canviaran la Constitució i buscaran en el més profund sentit de l’Estat de les Autonomies sempre amb la interpretació més repressiva i restrictiva.

En aquesta cursa electoral que ja ha començat de ple, per sorpresa de tots el vencedor d’aquesta setmana és el Partit Popular. Davant la mesura dels 400 € de Zapatero que ha despertat un quantiós sentiment d’indignació en gran part de la població i ha tret crèdit al líder socialista, Rajoy s’ha sabut mantenir crític amb raonaments sobre la càrrega electoralista que suposa aquesta mesura. El líder Popular també ha incidit en la ferida quan aquesta setmana s’ha deixat veure amb Zarkosy y Merkel que li donen suport i alguns fins i tot ja parlen del triangle entre aquest tres líders liberals per donar sortida a la crisi econòmica europea. Res més lluny que això el que si cal destacar és que aquest nou suport europeu donarà una nova imatge a Rajoy dins del propi estat reforçant el seu lideratge i de ben segur que la imatge ha fet molt mal a un Zapatero i qui sempre se li ah atribuït la nefasta gestió en política exterior i se li ha qüestionat el seu suport a líders perdedors com Ségolène Royal.

Val a dir també que el fitxatge estrella dels populars s’ha estrellat aquesta setmana en els seu periple per Catalunya, Manuel Pizarro, que s’ha passejat per alguns mitjans de comunicació argumentant l’OPA d’Endesa i la seva recent descoberta catalanitat. Però no ha convençut: l’empresariat no s’ha mobilitzat per sentir-lo perquè simplement no agrada; petita derrota del flamant militant popular.

I és que aquesta cursa d’obstacle ve condicionada per la victòria del dia a dia; l’estret marge de resultat entre els dos grans partits ha fet que es perdin les formes: un joc del tot s’hi val. Per sorpresa de tots el PP remunta, el marge de victòria socialista sembla més estret. La clau com sempre he pronosticat vindrà donada per la utilitat del vot català. El vot català ha de tenir prou consens per poder condicionar els pactes de govern favorables a Catalunya i això només és pot assegurar condicionant el govern. En nom d’un vot útil i favorable exclusivament a Catalunya, l’única opció és Convergència i Unió, els únics amb les mans deslligades.