Aquesta setmana em prendre el permís de deixar de banda l’actualitat política per aprofundir en un dels mecanismes que contribueixen a moure-la. En concret vull parlar de la Joventut Nacionalista de Catalunya, una organització política juvenil, les joventuts d’un partit com es coneix vulgarment. La JNC, està vinculada a Convergència Democràtica, no a Unió cal destacar, però és un cas excepcional dins el ventall d’altres joventuts polítiques ja que gaudeix d’entitat i sobirania pròpia. Anecdòticament, sovint s’explica que la JNC té registrades les sigles de PNC (recorda PNB) és a dir Partit Nacionalista de Catalunya, perquè en cas que convingués es poguessin mantenir els valors catalanistes que defensem.
És una eina de lluita per la plena sobirania de Catalunya, però és també una eina social i cultural que promou i defensa els valors de la cultura catalana començant per la nostra llengua. Sovint és qualifica a la JNC com a escola de patriotes, tal fet respon sens dubte a què polítics il·lustres convergents han sortit d’aquesta organització, el cas més vistós és el de Lluís Recoder, actual alcalde de Sant Cugat (ciutat més gran controlada per Convergència) i malgrat la constatació innegable que la vida cronològica de la JNC i CDC afavoreixen que els resultats d’aquesta factoria política sigui per qüestió d’edat visiblement més tardans. Però el qualificatiu d’escola de patriotes, resultaria un error atribuir-lo exclusivament al nombre de membres de la JNC que fan cap al panorama polític, ja que l’escola de patriotes és un nom que fa referència a la forma de viure i d’entendre el país que només és pot arribar a assumir quan has estat aquest anys de joventut i de formació militant; no per un partit, sinó per una causa que és Catalunya.Per això des d’aquí encoratjo als joves, que sovint se’ns recrimina el menyspreu que tenim per la vida política, a que siguin participis de la creació de la societat on viuran ells i els seus fills, que no tinguin dubtes a l’hora dur a terme una vida de servei a la pàtria. A mi m’aporta la recompensa de poder conèixer més a prop aquets país.
I així m’acomiado aquesta setmana, mirant l’emblema de les meves joventuts, una estelada onejant, deixant ben clar que l'estel de la nostra senyera no és un fet anecdòtic sinó signe evident de la voluntat que ens mou en la lluita per l'alliberament nacional.
Joan Güell i Serra
11 comentaris:
Deixa el teu comentari, i amb més raó si pertanys a les joventuts d'algun partit...
Kullons noi! T'ha quedat força interessant akest bloc. Sembla el bloc d'un nacionalista de cap a peus.
Cesc
Joan, he de ser sincer i dir-te que fins fa cosa de dos mesos ingorava el que era la JNC. Entre Puñet i Oriol Vázquez em van ensenyar que és una organització independent de CDC tot i donar-li suport. Fa quatre dies com aquell qui diu que no sabia que ereu independentistes, i és un comfort saber que ho sou, al menys no us amagueu i no feu com els vostres "mestres" de CDC que juguen a marejar la perdiu dient un dia que són independentistes i l'altre dia que no. Ara bé, per mi JNC sou uns aprenents de JERC. No us diferencio massa la veritat.
M'ha semblat entendre que dius que s'ha de ser patriota per servir Catalunya. No ho veig així.
Hola Cesc,
M'alegro almenys que el post et sigui una mica aclaridor. Tarragona, cal dir que ha tingut una gran tradició de JNC, a les comarques sobretot, malauradament a Tarragona ciutat el col·lectiu ha estat més irregular, però qcrec que estan demostrant amb escreix la seva rigurositat i la seva feina.
Sense desmerèixer les JERC, aspiro a què la JNC tingui una identitat pròpia i de fet seria interessant no menysprear l'organització política juvenil catalana amb més militants.
Si et referies a què semblem aprenents de JERC, perquè no cremem fotos del rei, ni cremem banderes d'Espanya... la JNC no som una joventut radical. Treballem des de la serietat i l'eficàcia.
Per cert, és que m'ha sabut greu que no conéixessis la JNC, l'actual president de LYMEC és dela JNC
Evidenment no sou cachorros cremabanderes com els jerkis, d'acord. Però em refereixo a que les dues organitzacions sou independentistes; ells es declaren d'esquerres tot i no fer énfasis en aquesta qüestió i vosaltres no se sap ben be el que sou.
Evidentment fa anys que conec la JNC, el que desconeixia era la seva organització.
D'acord Cesc, queda entès. De fet comparteixo amb tu que la JNC ha d'extendre més el seu discurs, deixar-lo clar i fer-lo cal·lar a la societat, de fet des de Serveis Nacional, crec que es durà a terme una campanya en relació a això breument.
I és que tal com indiques, és trist que poguem resultar uns desconeguts, quan la feina que fem, la considero important per la societat, començant per la pròpia renovació de l'espai polític que duen a terme les joventuts de qualsevol partit.Jo crec a més a més que el nostre nom i logo és una arma perillosa que pot arribar a resultar un handicup per qui no pugui estar a l'alçada, i és que sens dubte com a joventuts de convergència tindríem més bona acollida´(amb aquest nom), però de fet treballar per un país sota les sigles JNC, i el que volen dir, resulta molt més gratificant i ennorgullidor.
Si el que vols és alguna diferència amb les JERC que et permeti venir una mica cap a nosaltres, jo crec que se'ns dubte una dels nostres objectius és vetllar i promoure la cultura catalana i la identitat catalana al igual que lluitar per aconseguir el millor per Catalunya (és digui federalisme, independentisme o autonomisme) jo crec que la diferència rau aquí, prefereixo parlar per mi però crec que es podria fer extensible als membres de la JNC, i és que la defensa d'un posicionament-socio-liberal; bastant més liberal que social, és en principi la base del nostre discurs nacionalista.
no sé si es desprèn amb prou claredat de les meves paraules el diferent posicionament que tenen les JERC i la JNC; disculpa Cesc si no sóc més concret: desconec bastant les JERC i no em voldria equivocar.
Ara si et serveix d'alguna cosa la reflexió, has de pensar que jo sóc militant de CDC i de la JNC, cosa que no em resulta gens incompatible ideològicament...
Aclarit Joan. Llavors un noi clara i obertament de dretes, i catalanista tot i que no nacionalista com sóc jo, a les JNC hi cabria? És una pregunta merament informativa, ja he parlat amb Puñet i Quim de lo meu a JNC jejeje i de moment res a fer, a NNGG estic molt i molt a gust.
Mireu, no es per rés, però el primer regidor de la JNC que va tenir Tarragona vaig ésser jo, jejejeje d'això fa una pila d'anys quant era president local de la JNC de Tarragona i vaig sortir escollit regidor a les llistes de CIU.
cesc sempre hem portat l'estelada i sàpigues que jo tenia l'estelada al meu despatx a l'Ajuntament i mai va esser cap problema. En Nadal mai me la va fer treure.
Vinga una abraçada a tots.
I si Joan la JNC es una escola de patriotes, encara que això al cesc no li agradi gaire.
Hola Quim!!! això no ho sabia, quedes fitxat com a jubilat il·lustre (l'oriol i el marc ja t'explicaran el què)
Cesc, pel que mi respecta estaria orgullósíssim de què poguéssim contar amb algú com tu a Tarragona, si el puñet i el quim no ho veuen clar, jo no tinc cap problema... amb lo de catalanista si m'ho acotes una mica i m'enganyes suficientment bé, pert mi no és broma no resultaria cap problema, és més: estic segur que tenim gent que és menys catalanista que tu... jejeje (pensa que jo tinc la confiança que algun dia vindràs cap a casa... per tant jugues amb avantatge)
A la JNC hi cap tothom que s'estimi Catalunya com quelcom més que una simple comunitat autònoma.
Salutacions a tots amics.
Joan crec que m'has entès malamanet. Sóc jo que no vull formar part ni de JNC ni de CDC jeje, no pas que siguin ells els que no em volen (ja et dic jo que sí que em volen jeje).
Jo em considero catalanista en tant que considero que Catalunya és quelcom més que una senzilla Comunitat Autònoma. Considero que Catalunya té una identitat cultural diferenciada. La meva llengua materna i vehicular és el català i m'agrada expressar-me en la meva llengua.
No obstant tot, m'agrada formar part d'Espanya. M'agrada referir-me a Espanya en tant com a país i no com Estat. Quan veig la bandera d'Espanya em sento representat de la mateixa manera que quan veig la Senyera.
Crec en una Espanya engrescadora, però no en la actual, per mi l'ideal seria que cada Comunitat Autònoma tingués total titularitat de competències (tret de Defensa i les competents a la UE) i sobretot sobirania fiscal. És la meva manera d'entendre el catalanisme, poder cridar Visca Catalunya de la mateixa manera que puc cridar Visca Espanya.
Bé Cesc, la veritat és que no esperava menys!
"Entonces fue llevado Jesús por el Espíritu al desierto para ser tentado por el diablo."
Mateo 4:1-11
jejeje
Publica un comentari a l'entrada