Ja s’han postulat els candidats a les estatals per part dels principals partits. Ens toca viure amb resignació a partir d’ara i respirar el prometisme d’uns i altres. Ens sentirem insultats per la prepotència de líders que més enllà de fer autocrítica per gestions nefastes, treuran pit i defensaran l’indefensable. Contemplarem estupefactes i amb resignació, una vegada més, que el nostre vot resulta inútil davant de discursos paupèrrims i ja molt sentits en totes les campanyes de qualsevol eleccions que es produeixin. La política ens seguirà desencantant i l’abstencionisme serà de nou el vencedor. I això serà així, perquè aquestes eleccions no són res més que la revalidació d’un líder que vencerà no per mèrits ni per carisma sinó per la poca atracció que produeix un cap de l’oposició massa suat i que feia temps que hauria d’haver donat pas a una nova generació del PP. L’olor a ranci no està de moda ara.
Paradoxalment aquesta dicotomia PP –PSOE té una tercera solució. A nivells pràctics no seria demagog afirmar que els dos principals partits espanyols suposen el mateix per Catalunya independentment de la seva ideologia política. L’estat plurinacional de ZP i l’Espanya indivisible de Rajoy ens han aportat els mateixos resultats. Davant d’aquesta situació de desfavoriment constant, l’alternativa és ser decisius en la conformació del govern, jo sóc partidari de no formar-ne part, però que les claus del govern central les tingués Catalunya seria l’opció a què hauríem d’aspirar sempre. El vot a socialistes catalans és ben sabut que és vot per Zapatero però tendeix a ser mal entès que amb només amb la victòria socialista és guanya als populars. El menyspreu que es sent pel PP a Catalunya és tan gran que cegament es vota a socialistes sense veure que la seva opció és tan dolenta com la del PP.
Per això Duran, per sobre de la seva opció del catalanisme, s’ha postulat com a candidat de tots els catalans, un veritable vot útil per Catalunya, sense interessos estatalistes, l’únic candidat veritablement de casa, deslligat de mans, i amb un consens suficient per aconseguir prou diputats per decantar el govern cap a la dreta o l’esquerra.
Joan Güell i Serra (30/11/07 NC)
8 comentaris:
endavant deixa el teu comentari!
Bé, això de què les claus del govern central les hauria de tenir Catalunya per sempre, no ho acabo de veure clar.
Catalunya ha madurat i mereix molta més autonomia per caminar soleta molt més del que camina ara.
Hem de tenir ponts per arribar a un real estat confederal.
Ningú defensarà els catalans i els seus interessos com Duran. Catalunya guanya si CiU treu un bon resultat. Perquè altra opció catalanista, és possible, sí, però esta compromessa al ser un vot càptiu de cost 0 a favor del PSOE.
Tan criticat com ha estat CIU al llarg de tots aquests anys de democràcia, i tant criticat com han estat els 23 anys de govern de CIU, i resulta que només CIU ha estat la força política que sempre ha defensat els interessos de Catalunya, i que ha tingut el suport del poble de Catalunya. Mai ningú farà més per Catalunya que CIU, perquè sempre ho ha fet i sempre ho seguirà fent,.
Ja coneixem els xecs em blanc que ha fet ERC al Zp i que no ha representat rés de millor per Catalunya, i tampoc al govern català que no hem avançat ni un pam més del que s’havia avançat amb CIU.
i això els ciutadans de Catalunya ho saben, i per això sempre han confiat i seguiran confiant en CIU.
Joan, això de l'olor de ranci respecte el PP, doncs mira, et suggereixo que a l'igual que l'adjectiu caspós, carca, cavernari, etc deixis que l'utilitzin els progres. Diu molt poc de qui el fa servir. Ara bé, només és un suggeriment, però vaja en un blog seriós no esperava trobar-me això. Jo sóc del PP i crec que d'olor a neftalina no en faig. Què en pensaries si em referís a CiU com "las hordas rojoseparatistas"? Diria molt poc de mi, oi?.
Dius que la idea d'estat de ZP i de Rajoy us han aportat els mateixos resultats. Joan, va ser amb el PP quan més s'invertí a Catalunya. ZP somriu i ens dóna pel sac. Aznar no reia tant però creia en Catalunya com el motor d'Espanya de manera que votar PSOE és una opció dolenta per Catalunya, però no votar el PP.
Si Duran fa ZP president després del que ha suposat el PSOE per Catalunya deixarà de tenir sentit que critiqueu Carod-Rovira per haver fet president a Montilla.
Joan, això de l'olor de ranci respecte el PP, doncs mira, et suggereixo que a l'igual que l'adjectiu caspós, carca, cavernari, etc deixis que l'utilitzin els progres. Diu molt poc de qui el fa servir. Ara bé, només és un suggeriment, però vaja en un blog seriós no esperava trobar-me això. Jo sóc del PP i crec que d'olor a neftalina no en faig. Què en pensaries si em referís a CiU com "las hordas rojoseparatistas"? Diria molt poc de mi, oi?.
Dius que la idea d'estat de ZP i de Rajoy us han aportat els mateixos resultats. Joan, va ser amb el PP quan més s'invertí a Catalunya. ZP somriu i ens dóna pel sac. Aznar no reia tant però creia en Catalunya com el motor d'Espanya de manera que votar PSOE és una opció dolenta per Catalunya, però no votar el PP.
Si Duran fa ZP president després del que ha suposat el PSOE per Catalunya deixarà de tenir sentit que critiqueu Carod-Rovira per haver fet president a Montilla.
HOLA SRS.!!! us vull demanar disculpes per respondre tan tard però és que em trobo a l'estranger.
ROGER: certament ens hem de preocupar del nostre sobiranisme i llavors si que estarem a la mateixa posició, el "sempre" que he posat és molt taxatiu, però és un sempre que hauria d'anar acompanyat d'un "fins que"...ja m'entens. la confederació i la federació jo ara mateix, al igual que molta gent, ja no hi creiem... Zp hi ha contribüït força a això.
JOSEP: no em pensava que fos jo qui escrivís un article defensant Duran, tot i així és sens d'ubte la única oció veritablement i genuïnament CATALANA!!
QUIM: totalment d'acord amb tu, som la única opció que sempre ha defensat Catalunya aquí i a Madrid i no amb falses promeses sinó amb realitats!!!
CESC: el comentari de ranci, està escrit pel que ve a ser un desig personal i que crec que comparteix molta gent, fins i tot del PP, de veure un Partit Poupalr mirant més cap al futur, una veritable dreta moderna equiparable a les noves dretes europees, i malauradament (i jo sóc el primer que me'n lamento) de moment no ho heu aconseguit, relleu generacional, un viratge al centre i abaixar el tot patriòtic espanyol... aquestes són les claus per mi del vostre futur. tandebò la societat catalana tingués menys prejudicis i fos més desacomplexada per comprendre un pacte amb el PP tot i que de moment amb el vostre discurs ens és totalment impossible.
NOVAMENT DISCULPEU LA MEVA FALTA DE PUNTUALITAT AL RESPONDRE...
Jo tampoc pensava què parlaria bé d'en Duran i bé que ho faig.
Publica un comentari a l'entrada