CAL CUIDAR L’ÀNIMA

El 20 de novembre podrà ser recordat a partir d’ara amb doble motiu d’alegria. Podrà ser rememorat d’ara endavant també com el dia de la gestació del catalanisme del segle XXI.

Les grans expectatives que havia generat el discurs d’Artur Mas sobre la refundació del catalanisme podien haver resultat una perillosa arma de doble tall. Sens dubte s’havia aconseguit generar il·lusió. Els mils de persones presents a l’acte, de peu als passadissos, i escoltant el discurs des de les sales exteriors demostrava que la gent necessitava lideratge de país. Es necessita sentir-se emparat per el pols ferm d’aquell a qui se li confia, mitjançant la democràcia, el nostre més preuat valor: la nostra llibertat com a individus. Qui va assistir a la conferència pensant que es despertaria l’endemà amb un AVE acabat i un país en marxa, anava ben equivocat. Aquesta conferència era una ferma manifestació de voluntat de principis. Era la maduració d’una idea de país que necessita adaptar-se a un nou segle.

Catalunya va ser un referent gràcies a una idea de país, el catalanisme va ser l’impuls col·lectiu que des de tots els àmbits de la societats, no només el polític, va forjar la confiança en un projecte que superava les fronteres físiques.

Deia per l’onze de setembre: “ qui ens ha vist i qui ens veu ara, som presos d’un lament constant que resulta insultant” i certament hem deixat d’estimar el país. Quan ser espanyol resulta més atractiu que mai, la nostra nació catalana perd el valor fonamentals que ens va fer veure una realitat més enllà d’un somni: L’EXCEL·LÈNCIA. Diluïts en un discurs narcolèptic d’una falsa pluralitat estatal, estem entrat vertiginosament en un espiral pseudo-autonomista que maquilla la voluntat centralista i uninacional espanyola.

Hem de despertar com a societat catalana i fer que es respecti la nostra capacitat democràtica per decidir.

Decidir és un dret que tenim com a poble, i no se’ns pot negar. La democràcia no està al servei d’un marc legal, sinó que és el marc legal el que ha de prestar serveis a la pàtria.
Fem del catalanisme la casa comú de tots per consolidar un projecte generacional, un projecte referent en definitiva, perquè com deia Pau casals: “I am a Catalan. Today, a province of Spain. But what has been Catalonia? Catalonia has been the greatest nation in the world.”