Les declaracions d’Artur Mas sobre la refundació del catalanisme van portar a la crisi, de moment tancada, amb Unió. Però més enllà de la polseguera es desconeixen els detalls d’un projecte ambiciós i que pretén renovar el panorama polític català.
Davant les evidències de malaltia d’una societat catalana que va a la deriva per culpa de la comandància del tripartit, cal plantejar-se un nou repte que sota la premissa del catalanisme aconsegueixi l’amalgama d’una societat que superi els eixos dreta – esquerra.
Aquest hauria de ser l’objectiu de la casa gran, un sostre fort per una consciència catalanista que plantegi reptes de país, més enllà de sigles i d’idees. És necessita un consens prou ampli per superar la “demodictuadura” del Tripartit, per augmentar la baixa moral d’una societat que s’ha acomodat al rebre cops.
Divendres es viurà un nou 12 d’Octubre, el dia de la hispanitat, el dia on s’elogia tot allò que no volem ser. És un bon moment per fer un exercici de reflexió i adonar-se de quins partits s’estan barallant per veure qui estima més la bandera espanyola.
La celebració del dia 12 tal i com està plantejada forma part d’un anacronisme de l’Estat, tradicionalisme i conservadorisme espanyol al màxim exponent que evoca temps no tan llunyans.
Decisió nostra serà caminar direcció a una bandera espanyola que ens rebutja o caminar cap a una casa ben gran i càlida que té ganes d’acollir-nos. Una elecció fonamental pel curs del poble català.
Davant les evidències de malaltia d’una societat catalana que va a la deriva per culpa de la comandància del tripartit, cal plantejar-se un nou repte que sota la premissa del catalanisme aconsegueixi l’amalgama d’una societat que superi els eixos dreta – esquerra.
Aquest hauria de ser l’objectiu de la casa gran, un sostre fort per una consciència catalanista que plantegi reptes de país, més enllà de sigles i d’idees. És necessita un consens prou ampli per superar la “demodictuadura” del Tripartit, per augmentar la baixa moral d’una societat que s’ha acomodat al rebre cops.
Divendres es viurà un nou 12 d’Octubre, el dia de la hispanitat, el dia on s’elogia tot allò que no volem ser. És un bon moment per fer un exercici de reflexió i adonar-se de quins partits s’estan barallant per veure qui estima més la bandera espanyola.
La celebració del dia 12 tal i com està plantejada forma part d’un anacronisme de l’Estat, tradicionalisme i conservadorisme espanyol al màxim exponent que evoca temps no tan llunyans.
Decisió nostra serà caminar direcció a una bandera espanyola que ens rebutja o caminar cap a una casa ben gran i càlida que té ganes d’acollir-nos. Una elecció fonamental pel curs del poble català.
Joan Güell i Serra ( Nova Conca 10/10/07)
6 comentaris:
Estimar la bandera espanyola és tradicionalisme i conservadurisme espanyol? I estimar la bandera catalana no?
Per què aquesta diferència? Això és xauvinisme Joan.
Jo de sempre he tingut a CiU (més UDC que CDC) com una formació amiga o germana, que compartiem una sèrie de valors i polítiques i que tant sols ens distanciava el factor nacionalisme. Això es va acabar amb Pujol. Artur Mas està envalentonat a girar més i més cap al sobiranisme i això a molts simpatitzants de CiU no agrada (en dono fe). I superar lo de esquerra - dreta doncs mira, ERC té ben clar que són independentistes i són socialdemòcrates, vosaltres us haurieu de definir també. Quan digueu que sou nacionalistes, catalanistes però que sou de centre-dreta, aquell dia us tornaré a mirar com abans. Avui dia un veig com uns apranents d'ERC.
Canviant de tema, jo també estudio Dret. On estudies tu?
Hola Cesc,
M'alegra que que hagis entrat al bloc. La bandera de l'actual Espanya és una metàfora prou explícita al meu entendre de quin rumb no ha de seguir Catalunya.
Personalment m'apassiona que el partit s'armi amb sobiranisme; cal atiar les brases d'una societat catalana que necessita despertar del discurs socialista.
Tot i així crec cesc que ens podeu seguir mirant a la cara perquè no em perdut el nostre identitari liberal en qüestions econòmiques i la nostra no subscripció al pacte de l'habitatge al igual que el vostre grup demostra que no anem tan desencaminats els uns dels altres.
Estudi 2n a la URV; segurament et sonarà més si et dic que vaig a la classe del Dídac Ramos.
Ja estic aqui!
Es diu... s'explica... es comenta... que...
Avui al Diari de Tarragona sortia publicada una enquesta on deia que tansols el 30% dels catalans votaria a favor de la independència. Això us hauria de fer reflexionar sobre el vostre accentuat sobiranisme. Heu de continuar sent el que ereu, un nacionalisme moderat i modern, ben lluny del que és i representa Felip Puig. Us preocupaveu de que Catalunya no fos una autonomia més i tot i respectar el marc de l'Estat defensaveu que Catalunya simbolitzés una potència econòmica (un discurs que per mi tot i sent del PP, el trobo molt acertat). Ara veig que la única manera que us penseu que vencereu el tripartit és apostant pel catalanisme i considero que us equivoqueu. Heu de transmetre el missatge de que el tripartit és nefast per Catalunya. Evidentment heu de dir que Catalunya s'està estancant, però parleu també de solucions inmediates i de politiques més properes, ja que sembla que de tot en tingui la culpa Madrid (discurs calcat d'ERC). Parleu de les nefastes polítiques d'esquerres!
Sempre recordaré Pujol dient que independència no. Recordeu-lo vosaltres també.
Al Dídac el veig bastant sovint i a tu mai! Vas de matí o de tarda? Jo hauria d'estar a 4t tot i que només en faig una de 4t i estic basicament a 3r. Vaig de matí.
Sense oblidar mai l'economia; s'ha de seguir apostant fort pel sobiranisme; l'idependència de moment no com molt bé deia el Sr. Pujol, no és ara mateix la voluntat del poble català com demostra l'enquesta però augmentar l'autogovern sí que és veritablement un repte. De fet si fas al·lusions al mmenyspreu que es mostra en el post a la bandera també t'he de conefessar que si no hagués estat 12 d'octubre no ho hagués posat.
Normalment em mostro crític amb el govern de Madrid, però no acostumo a fer crítica d'Espanya (tot i que saps que no m'hi sento)
Ja li diré al Dídac que ens presenti... grup de tarda.
Publica un comentari a l'entrada