Aquesta setmana hem tingut una sobresaturació d’herois que s’han erigit en defensa de la llei. Herois amb una capa “rojigualda” que procuren per la indivisibilitat i la unitat de la “gran pàtria espanyola”. Certament menyspreable si tenim en compte que Espanya és un invent, un estat fal·làcia sense nació que ha envaït diferents nacions sense estat: com la nostra i la basca. La paradoxa es troba en què nosaltres sí que fórem annexionats sense referèndum i per vies més que il·legals.
Socialistes i Populars sovint confonen legalitat i legitimitat. És legítim que se li pugui consultar a un poble la seva voluntat de seguir o no per un camí en solitari, no en tinguin cap dubte encara que l’ordenament legal no ho contempli; és més: el poble és qui té el poder constituent de l’ordenament jurídic.
El PP ha tingut com s’esperava una resposta extremista i fora de lloc, però el més greu és la insensibilitat que ha demostrat el govern. Ha quedat palès que el “talante” no era res més que una màscara que ja fa temps que l’inquilí de la Moncloa s’ha tret. Aquell somni d’una Espanya pro-federalista i descentralitzada es va esvair del cap de ZP quan va veure que si seguia per aquest camí la cadira li perillava.
Els socialistes es mofen i menyspreen l’autogovern, la parafernàlia de les visites de la ministra de foment i del secretari d’estat d’infraestructures han servit,pel que s’ha vist, per atorgar a Ibèria la nova terminal. El pacte Solbes – Castells ha aportat més diners que els aportats en l’exercici de l’any anterior,és cert, però no compleix ni de bon tros amb l’estipulat amb el nou Estatut. I per si això no fos poc a la llista del menyspreu socialista per Catalunya i podem afegir el nomenament del nou ministre de cultura a qui se li ha vist ben aviat el llautó: amb la dimissió de Rosa Regàs ja apuntava males maneres, però ara ha aturat el retorn dels papers de Salamanca. Una altra: el dia 14 no hi ha partit de les seleccions catalanes: amb EEUU ja es sabia que no, però és que ara s’han dedicat a amenaçar el negrets de Costa d’Ivori perquè tampoc vinguin a jugar.
Jo personalment n’estic fart. El socialista sota la faceta de progre i d’esquerres utilitzant lemes de casi fa dos segles compra el vot treballador donant xecs a tort i a dret. Promou l’estatalisme i dinamita l’economia i paradoxalment és el causant de la deslocalització.
Fins i tot contribueix en el desprestigi de les institucions catalanes: la Generalitat no és una diputació. La Generalitat es mereix gent que faci política d’Estat; no funcionaris de tercera que presumeixen d’independència al PSOE i que a l’hora en formin part de comité federal.
Per molt que s’hi esforci el Sr. Montilla, Catalunya mai serà una Comunitat Autònoma més.
Socialistes i Populars sovint confonen legalitat i legitimitat. És legítim que se li pugui consultar a un poble la seva voluntat de seguir o no per un camí en solitari, no en tinguin cap dubte encara que l’ordenament legal no ho contempli; és més: el poble és qui té el poder constituent de l’ordenament jurídic.
El PP ha tingut com s’esperava una resposta extremista i fora de lloc, però el més greu és la insensibilitat que ha demostrat el govern. Ha quedat palès que el “talante” no era res més que una màscara que ja fa temps que l’inquilí de la Moncloa s’ha tret. Aquell somni d’una Espanya pro-federalista i descentralitzada es va esvair del cap de ZP quan va veure que si seguia per aquest camí la cadira li perillava.
Els socialistes es mofen i menyspreen l’autogovern, la parafernàlia de les visites de la ministra de foment i del secretari d’estat d’infraestructures han servit,pel que s’ha vist, per atorgar a Ibèria la nova terminal. El pacte Solbes – Castells ha aportat més diners que els aportats en l’exercici de l’any anterior,és cert, però no compleix ni de bon tros amb l’estipulat amb el nou Estatut. I per si això no fos poc a la llista del menyspreu socialista per Catalunya i podem afegir el nomenament del nou ministre de cultura a qui se li ha vist ben aviat el llautó: amb la dimissió de Rosa Regàs ja apuntava males maneres, però ara ha aturat el retorn dels papers de Salamanca. Una altra: el dia 14 no hi ha partit de les seleccions catalanes: amb EEUU ja es sabia que no, però és que ara s’han dedicat a amenaçar el negrets de Costa d’Ivori perquè tampoc vinguin a jugar.
Jo personalment n’estic fart. El socialista sota la faceta de progre i d’esquerres utilitzant lemes de casi fa dos segles compra el vot treballador donant xecs a tort i a dret. Promou l’estatalisme i dinamita l’economia i paradoxalment és el causant de la deslocalització.
Fins i tot contribueix en el desprestigi de les institucions catalanes: la Generalitat no és una diputació. La Generalitat es mereix gent que faci política d’Estat; no funcionaris de tercera que presumeixen d’independència al PSOE i que a l’hora en formin part de comité federal.
Per molt que s’hi esforci el Sr. Montilla, Catalunya mai serà una Comunitat Autònoma més.
Joan Güell i Serra (Nova Conca04/10/07)
4 comentaris:
Queda clar que els socialistes ja s'han tret la màscara, però no només a Madrid si no que a la resta de l'Estat també, el més clar exemple és el de Catalunya. Com tu bé deies el poble és qui té el poder constituient i és ell el que ha de decidir, quin mal hi ha amb això? no és pot expressar una societat mitjançant un referèndum? una altra cosa és que la seva opinió sigui vinculant o no... allí ja entraríem en altres temes. Si que hauria de ser-ho, tota opinió d'un poble s'ha de respectar.
Els socialistes s'han mofat del nacionalisme, està clar que la seva política de cafè per a tots no donarà resultat. Creien que ens podríen prendre el pèl, però no és així, unes eleccions generals s'apropen i ara més que mai és veu com els dos grans partits espanyols (PP i PSOE) es "rifen" a CiU, perquè convergència i Unió son primordials a Catalunya però també ho son a la resta de l'estat espanyol. Ja veurem quina serà la voluntat general del poble, però d'una cosa n'estic segur, canviaràn moltes coses en les properes eleccions. Catalunya serà determinant a Madrid, Convergència serà determinant, una peça clau que tothom voldrà tenir i és per això, que ja veurem si ara s'atreviràn a jugar amb Catalunya. Nosaltres tenim un gran pes, la qüestió és: cap a on ens decantem?
Dídac,
Totalment d'acord! i que Déu t'escolti. S'ha d'acabar amb aquesta situació al meu entendre insostenible! Si arribem a ser determinants, no sé ons ens decantarem però els hi farem passar canutes sigui qui sigui...
Salut!!
Joan, saps que no hi ha res més semblant un espanyol d'esquerres que un espanyol de dretes? El ZP, ja ho vam sentir ja: apoyaré el texto que salga del Parlamento Catalán i les retallades van ser monumentals...el poder és el poder...poderoso caballero es Don Dinero. Del ZP, no me fiat mai ni un pèl d'ell, i a sobre no ha volgut reconeixer mai que la seva victòria va dependre d'aquell atemptat. Del PP ja sabem de quin pal van. Pero del PSOE ens volen ensenyar una cosa per a després ser un altra, i els d'ERC encara els hi fan el joc. lamentable
PD=jo tb et linko!
Merci Joel,
la careta ja ha caigut i estan tots ben retratats. L'excusa de l'engany ja no val: a qui es voti i a qui es doni suport serà un acte a consciència coneixent aquesta vegada totes les normes del joc!
Publica un comentari a l'entrada