Ha començat el debat de política general, un esdeveniment tan esperat com divertit. La sistemàtica d’intervencions amb el seu protocol·lari torn de rèplica fa eterna una actuació parlamentària que als ulls de la gent resulta estèril. Cara als mitjans es pot extreure un parell de titulars al dia però després sembla que no tingui cap repercussió en les actuacions polítiques futures.
Montilla s’estrena per primera vegada a un debat d’aquestes característiques i ja s’aprecia quina tendència seguirà durant les seves intervencions: un discurs espès, poc comprensible i que presumeix de txecs regals. La seva estratègia és endormiscar el debat per fer front a l’enaltiment dels discurs nacionalista i de fet el context amb el que arriba al debat fa que se li presumeixin cartes més bones que les de Mas.
El moment delicat que ha viscut la Federació, l’acord Castells-Solbes i els ajuts en política social seran els eixos vertebradors del discurs de Montilla. Amb els amens del tripartit li esperen unes tardes plàcides al President però tot i així serà inevitable que es tornin a posar els llums en l’apagada, el dèficit d’infraestructures, l’estatut pendent del TC...malauradament els debats amb Montilla ja no tenen aquell punt de sorpresa entranyable que oferia Maragall. Amb el record molt present del primer govern tripartit, s’ha fet una aposta pel seny i la moderació fins al punt que sembla que evitin prendre decisions per por a espifiar-la.
I mentre a Catalunya el govern va anestesiant la població a Espanya estan debatent els pressupostos. El pacte Solbes-Castells no ha agradat a més d’un i ha generat un núvol de polseguera per aquelles veus que consideren que el tractament és desigual en funció de la comunitat. Realment encara creuen que ens aprovaran l’Estatut quan a la mínima que ens donen alguna cosa es tiren al coll del govern? Bé el que és més greu i no ens hauria de sorprendre és que són les mateixes veus socialistes amb un renovat Bono o un Felipe González els primers que advoquen per no discernir entre les comunitats que porten més o menys i per tant partidaris de seguir condemnant Catalunya. no creguin que el pacte entre el nostre Conseller d’Economia i el ministre sigui cap cosa de l’altre món: rebem la mateixa quantitat d’ingressos i segurament pagarem el triple que ells.
Un debat a dos bandes i els mateixos malparats: Catalunya i els catalans.
Montilla s’estrena per primera vegada a un debat d’aquestes característiques i ja s’aprecia quina tendència seguirà durant les seves intervencions: un discurs espès, poc comprensible i que presumeix de txecs regals. La seva estratègia és endormiscar el debat per fer front a l’enaltiment dels discurs nacionalista i de fet el context amb el que arriba al debat fa que se li presumeixin cartes més bones que les de Mas.
El moment delicat que ha viscut la Federació, l’acord Castells-Solbes i els ajuts en política social seran els eixos vertebradors del discurs de Montilla. Amb els amens del tripartit li esperen unes tardes plàcides al President però tot i així serà inevitable que es tornin a posar els llums en l’apagada, el dèficit d’infraestructures, l’estatut pendent del TC...malauradament els debats amb Montilla ja no tenen aquell punt de sorpresa entranyable que oferia Maragall. Amb el record molt present del primer govern tripartit, s’ha fet una aposta pel seny i la moderació fins al punt que sembla que evitin prendre decisions per por a espifiar-la.
I mentre a Catalunya el govern va anestesiant la població a Espanya estan debatent els pressupostos. El pacte Solbes-Castells no ha agradat a més d’un i ha generat un núvol de polseguera per aquelles veus que consideren que el tractament és desigual en funció de la comunitat. Realment encara creuen que ens aprovaran l’Estatut quan a la mínima que ens donen alguna cosa es tiren al coll del govern? Bé el que és més greu i no ens hauria de sorprendre és que són les mateixes veus socialistes amb un renovat Bono o un Felipe González els primers que advoquen per no discernir entre les comunitats que porten més o menys i per tant partidaris de seguir condemnant Catalunya. no creguin que el pacte entre el nostre Conseller d’Economia i el ministre sigui cap cosa de l’altre món: rebem la mateixa quantitat d’ingressos i segurament pagarem el triple que ells.
Un debat a dos bandes i els mateixos malparats: Catalunya i els catalans.
Joan Güell i Serra (Nova Conca 28/09/07)
5 comentaris:
Moltes felicitats president!
merci Roger, si no et fa res el linquejo al meu bloc...
Gràcies per destacar un article meu. A mi només em queda destacar la maduresa que de mostres...amb 19 anys!! l'Enhorabona i dignificar la política, que els joves tenim aquesta responsabilitat.
Què n'opines del pacte a Valls CIU-PSC?
Hola anònim... preferiria què la gent s'identifiqués al fer comentari però bé... mai plou al gust de tothom.
En relació a la qüestió que em plantges la veritat és que estic una mica estorat. Suposo que ben aviat sabrem o podré conèixer de bona font els motius del pacte.
El concens en les decisions sempre és bo, tot i així sóc molt poc partidari de pactar amb els socialistes i més quan no hi ha necessitat de fer-ho. De totes maneres la Dolors és molt llesta i segurament si ha d'anar a Madrid tal com es diu et pots posar l'enemic a casa i mantanir-lo lligadet mentre no et fa oposició... la veritat és que no sé si va per aquí la cosa però quan tingui més informació i si m'ho vols preguntar més endavant no em farà res explicar-t'ho.
La meva opinió ja la saps: socialista = dimoni... jejeje
Salut!!!
Publica un comentari a l'entrada