MAS DIXIT

Nostàlgics de nits al dia , dimecres podíem veure a TV3 l’entrevista al cap de l’oposició, Artur Mas,  feta per Mònica Terribas. La periodista convertida a directora no ha perdut mordacitat a l’hora de plantejar les seves preguntes, l’oportunisme i la profunditat adequada, amb el resultat evident d’una entrevista franca i oberta.

Repassant el periple polític recent, Mas abordava el tema del finançament. Quanta espera innecessària plena d’angoixa per una nació. Els que es demana, 5000 milions, no arriba ni a la quantitat dilapidada pels 400€ d’en Zapatero, o als 9000 milions d’aval que en 24 hores s’han tramitat per Caja Castilla la Mancha; nosaltres portem esperant des de l’agost de 2008.

Mas ha posat, durant l’entrevista, al partit socialista contra les cordes. Montilla, el President de la Generalitat i Primer Secretari del PSC, es converteix en còmplice de l’atroç i llarg  hivern a l’espera del que ens deuen, necessitats com mai per lluitar contra una crisis irresoluble des de Madrid. A Montilla se l’espera pel mateix tipus d’entrevista d’aquí a unes setmanes. Veurem si és capaç de justificar als ulls de la nació la  paupèrrima gestió de govern com a mandatari i la impassibilitat de la seva formació política al Congrés de Madrid. També ha estat important, aquesta setmana, la compareixença de Saura al Parlament per explicar la desafortunada actuació dels mossos en les famoses càrregues contra els anti-bolonia.  Cessament al director de la Policia, destitució d’un cap de turc que demostra la covardia i el cadirisme dels partits de govern: uns incapaços de cessar un soci funest, i l’altre culpable de no adonar-se que és incapaç de gestionar un Departament d’importància transcendental, i no tan sols això, sinó que amb la seva pèssima gestió està contribuint a desprestigiar-lo als ulls del ciutadà, que cada dia el sent més forà.

Admirant l’entrevista, l’únic moment de recança  es troba en el lament de no haver pogut  gaudir encara de l’acció de govern de Mas. Una altres aires correrien i qui sap en quin punt del camí ens trobaríem. 5 anys perduts, 5 anys de mal govern.