GOVERN DESLEGITIMAT

El govern de Catalunya és ara mateix un executiu deslegitimat per la seva submissió a l’estat espanyol i pel seu sucursalisme partidista. Mentre a casa estem venuts per polítics inoperants dedicats a desprestigiar les institucions, a Madrid es burlen de nosaltres. En algun punt del camí hem perdut el respecte que ens havíem guanyat a base d’esforç i de treball, perquè sense perdre mai de vista els nostres ideals, mai vam hipotecar el creixement de la nació ni en vam aturar el motor a l’espera que un mecànic maldestre i de mans llardoses ens omplís el dipòsit de combustible.

És inacceptable que el país romangui immòbil a l’espera d’una sentència i un acord amb l’estat. Mentre Montilla s’aferra a la poltrona de la Generalitat, acusant a tort i a dret de deslleialtat institucional amb el tema del finançament, respira tranquil  perquè paradoxalment és la NO resolució d’aquest conflicte el que el manté políticament parlant més viu que mort,. I Igual passa amb Zapatero, que sabent d’un bon principi les conseqüències de les seves promeses irresponsables, no va dubtar en mentir, en voler fer mal per demostrar a les Espanyes com tracta els nacionalismes Zapatero, i treure’n rèdit electoral.

El Tripartit, el monstre de Frankenstein de la política catalana, fet dels pedaços de comunistes, espanyols i independentistes oblidadissos. L’inefable govern que esbatussa els estudiants, que ultratja la dignitat d’una nació i que és incapaç de tirar endavant un país que es mou sol per la iniciativa de la gent. Un govern que ha permès que es posi en entredit la política d’immersió lingüística per la falta de reacció, de defensa pública. Un executiu que no es posa d’acord, i mentre uns desvetllen la xifra secreta que proposa ZP per al·ludir responsabilitats al seu propi departament, altres s’afanyen a desmentir-ho perquè acabi apareixent en Castells, que fart de tot i de tots no dubta en ratificar la raquítica quantitat que ja s’havia filtrat.

Mentrestant, Zapatero, quan és qüestionat per la seva acció de govern, només és capaç de respondre retraient la Guerra d’Iraq al Partit Popular. Ja fa 5 anys de la retirada de les tropes. Si en aquest període no es pot rebatre una interpel·lació amb el millor argument, el de la feina feta, pleguem.