UN FUTUR OBSCUR

Endinsats ja en els terrenys pantanosos de la crisi, comencem a percebre de manera real l’abast que aquesta situació pot tenir. El 2009 es planteja ara mateix com un any d’impàs a una situació substancialment pitjor, per la simple raó que la situació econòmica actual es veurà reflectida en la lectura dels pròxims exercicis econòmics. El nostre país es pot veure immers en una forta crisi no només econòmica, també política i social. Ens podem trobar una sentència del Tribunal Constitucional, que si considerem el que s’ha filtrat, serà titllable de devastadora. A més a més s’ha vist que la prerrogativa que Saura va regalar al govern sobre l’acord de finançament no es complirà, és a dir que novament Zapatero decideix mirar a una altra banda a l’hora de la veritat. Però fet i fet cada cop es veu més clar que amb el finançament tenim les de perdre, i més tenint en compte el suport sodomita dels 25 diputats del PSC que el PSOE va guanyar a Catalunya. Mentre el ministre Sebastián, l’amic personal de Zapatero, es reunia amb els responsables de Renault a Palència (terra natal del president espanyol) per assegurar la continuïtat de l’empresa, a Catalunya Montilla es mira amb indiferència com Nissan pretén eliminar 1600 llocs de treball i traslladar la nova planta a Marroc en comptes d’Igualada, on estava prevista. Tot després d’haver-los donat incondicionalment injeccions de subvencions a canvi de res Sembla que la tendència a la deslocalització s’ha instal·lat a Catalunya, però m’atreveixo a dir que és fins i tot comprensible considerant que el Tripartit ha estat incapaç de posar els punts sobre les “is” ni ha confiat en la marca Catalunya. Lluny queden aquells anys on el President Pujol recorria mig món venent el nostre somni a qui tingués ganes d’incorporar-se a un projecte ambiciós. Però esta clar que la garantia personal de compromís de Pujol dista molt del concepte difós de compromís que entén Montilla.
Tot i així sempre hi ha una llum en la foscor, un dels últims reductes d’esperança. I és que al ritme que van les coses l’amenaça d’eleccions anticipades a Catalunya és ara mateix un fet real, condicionat per el rumb que ERC es veurà obligat a prendre i que de moment fins que no tinguin a figura del candidat clara de ben segur que no emprendran. Esperem que no sigui massa tard.