Els 23 d’abril tenen la particularitat de reconfortar les consciències nacionalistes més apàtiques i decebudes per la situació actual. La paraula país pren la seva màxima rellevància, el nexe entre cultura i poble assumeix la seva plenitud i alhora contribueix a conservar intacte el desig per la plena sobirania.
La diada de Sant Jordi, ens hauria d’invitar a reflexionar profundament sobre la unitat del poble català; sobre els reptes i les possibilitats que se’ns plantegen assumibles únicament des de la força col·lectiva. Ës moment d’unir, d’annexar, és moment de concentrar els esforços en un objectiu col·lectiu, encara que això impliqui sacrificis. El tema que ens va prendre més rellevància el mes de novembre, La casa Gran del Catalanisme, és de nou un dels projectes més calents que depara aquesta legislatura. El projecte de Mas és la última oportunitat d’aconseguir retrobar velles relacions i redescobrir punts en comú amb les altres forces polítiques catalanistes. La prova que aquest projecte és una realitat és la reaparició a escena del ex-secretari general d’ERC, Àngel Colom. A l’estil Balboa reapareix amb força en un panorama polític incert en el si d’Esquerra, i la seva opinió ambla perspectiva del anys ha près una rellevància renovada i enfocada ara mateix al projecte de la Casa Gran. Un inestimable valor simbòlic que se’ns dubte contribuirà a aquest projecte estretint distàncies d’aquest pont que de vegades sembla insalvable. La prova és que amb una legislatura per davant i els congressos dels partit a la cantonada, el debat ideològic assumeix importància per definir les traces dels posicionaments personals de cada líder que marcarà sens dubte les polítiques a prioritzar. Puigcercós ja ha parlat obertament del pacte amb CiU cara el 2010; el que és innegable és que abans és absolutament necessari curar les ferides de la consciència catalanista i per això és indispensable rectificar en el que s’hagi fet malament per part de tots, sobretot d’alguns. Veurem quin rumb prenen els esdeveniments.
La diada de Sant Jordi, ens hauria d’invitar a reflexionar profundament sobre la unitat del poble català; sobre els reptes i les possibilitats que se’ns plantegen assumibles únicament des de la força col·lectiva. Ës moment d’unir, d’annexar, és moment de concentrar els esforços en un objectiu col·lectiu, encara que això impliqui sacrificis. El tema que ens va prendre més rellevància el mes de novembre, La casa Gran del Catalanisme, és de nou un dels projectes més calents que depara aquesta legislatura. El projecte de Mas és la última oportunitat d’aconseguir retrobar velles relacions i redescobrir punts en comú amb les altres forces polítiques catalanistes. La prova que aquest projecte és una realitat és la reaparició a escena del ex-secretari general d’ERC, Àngel Colom. A l’estil Balboa reapareix amb força en un panorama polític incert en el si d’Esquerra, i la seva opinió ambla perspectiva del anys ha près una rellevància renovada i enfocada ara mateix al projecte de la Casa Gran. Un inestimable valor simbòlic que se’ns dubte contribuirà a aquest projecte estretint distàncies d’aquest pont que de vegades sembla insalvable. La prova és que amb una legislatura per davant i els congressos dels partit a la cantonada, el debat ideològic assumeix importància per definir les traces dels posicionaments personals de cada líder que marcarà sens dubte les polítiques a prioritzar. Puigcercós ja ha parlat obertament del pacte amb CiU cara el 2010; el que és innegable és que abans és absolutament necessari curar les ferides de la consciència catalanista i per això és indispensable rectificar en el que s’hagi fet malament per part de tots, sobretot d’alguns. Veurem quin rumb prenen els esdeveniments.
1 comentari:
Portes raó en tot el que planteges. El Projecte de la Casa Gran serà l'eix ideològic dels propers mesos, d'acord, però l'altre eix, el de la realitat del dia a dia serà inexhorablement la convocatòria d'eleccions anticipades a "Corts" Catalanes. Pensa-hi, perquè el tripartit arriba a la seva fi.
Publica un comentari a l'entrada